Què hem d´esperar del liberalisme del segle XXI?



El liberalisme del segle XXI hauria de tornar als seus principis republicans i virtuosos i rellegir sense artificis a Locke, Smith i Burke. Hauria de reformular fidelment i oblidar la tendència neoliberal i llibertària que convertí el mercat en una abstracció dogmàtica que justificava l´enginyeria d´una imaginació egoista il·limitada i descontrolada. Avui cal un liberalisme-republicà que controli l´arrogància fatal d´un economicisme que comença a covar-se en el segle XIX quan el liberalisme va anar de mica en mica renunciant al seu ser primigeni per identificar la prosperitat amb el benestar utilitari i hedonista. Cal que ho faci el propi liberalisme. Ell té la responsabilitat històrica d´enfrontar-se als seus propis fantasmes i no incórrer en l´error hamletià de dubtar sobre la idoneïtat de recuperar la bandera del que va ser històricament: un discurs públic i privat de la virtut individuals que tenia la vocació de frenar el despotisme, vingués d´on vingués.

El liberalisme ha de liderar en el segle XXI aquesta invocació a la virtut. Ho ha de fer perquè és qui millor està capacitat per portar-lo a terme, ja que nasqué enganxat a la virtut i es desenvolupà en contacte amb ella. (...)

A dreta i esquerra insisteixen en què el liberalisme desemboca en el mite de l´individualisme asocial i en el conreu utilitarista d´un atomisme que, a més d´indiferent envers els valors de la comunitat, practica un hedonisme egoista que veu en la maximització de l´intercanvi de béns i serveix l´únic objectiu de la societat. Ni virtut ni valors: només mercat i la recerca d´una cultura de l´interès que en nom de la llibertat negativa soscava allò cívic, han dit i diran dels liberals els seus crítics (MacIntyre, Sandel, Unger, Schmitt o Strauss). No importa. El liberalisme ha de desplegar de nou l´energia republicana de Ferguson i no esperar a què l´esquerra invoqui la virtut d´un Estat que incorra en l´error d´aquells dogmàtics que sobredimensionen allò públic i pensin, com advertia Adam Smith, que la societat pot organitzar-se amb la mateixa habilitat que si disposessin de les peces d´un tauler d´escacs.

José María Lassalle, Más allá de la oferta y la demanda, Claves de razón práctica, nº 206, septiembre 2010

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.