Què hi ha més enllà del mur?

Així ho afirma el famós astrofísic britànic Stephen Hawking en el seu llibre El gran disseny. N'hi hauria prou amb les lleis físiques per a donar origen al Big Bang. Però qualsevol pot preguntar: i les lleis físiques d'on han sortit? A mesura que un es fa gran, s'adona cada vegada més del misteri del món i de la vida. És percep com un misteri ell mateix: "qui sóc, què he de fer, què puc esperar?", es preguntava el gran filòsof I. Kant. Un misteri envoltat de misteri per totes bandes. Potser és que tot porta la marca del Misteri en majúscula, que els creients anomenem Déu?

La realitat és que, emprenguem el camí que emprenguem, topem amb el mur impenetrable del misteri. Hi topa el millor científic, hi topa el millor filòsof, hi topa el millor teòleg (bé que amb algunes diferències). Què hi ha més enllà del mur?

No ho demanem pas al científic que no pot passar les barreres d'aquest nostre món empíric, ja que, per principi, el pensament científic es limita a allò que es pot veure i tocar, que es pot experimentar i verificar. Per això, l'endemà mateix d'haver-se fet pública la notícia, l'agnòstic Jorge Wagenberg, director del Museu de la Ciència de Barcelona, precisava: "La ciència no pot demostrar ni que Déu existeix ni que Déu no existeix". I Josep M. Terricabres deia en una tertúlia: "Hawking és molt bon científic, però ha demostrat no ser gaire bon filòsof".

En canvi, el pensament filosòfic, sense sortir d'aquest món (perquè no en podem sortir), es pot abocar al defora, al món que es diu de la transcendència. És ben cert, no podrà arribar a demostrar-ne mai res, però, en expressió de Kant, que és el qui millor ha definit els límits de la raó, podrà postular, fer veure la necessitat o conveniència de realitats transcendents, concretament de Déu. Dues coses sobretot, movien el filòsof de Königsberg a postular l'existència de Déu: "l'estelada sobre meu i la llei moral a dintre meu". En efecte, com pot existir un univers que no té la raó de ser en ell mateix sense un Creador increat que li hagi donat origen? Qui pot imposar a la meva consciència un imperatiu moral incondicional, que m'obliga per sobre de tot, fins amb perill de la vida? La postulació més desconcertant de l'existència de Déu la fa sant Tomàs, l'autor de les cinc vies d'accés a Déu: "Si malum, ergo Deus". Si hi ha tant de mal i sofriment en el món, a la força hi ha d'haver un Déu capaç de posar-hi remei.

Només la religió té la pretensió de penetrar d'alguna manera el Misteri. La religió, que es basa, més que no pas en la força del raonament, en l'experiència del cor. "L'essencial només es veu amb el cor", deia la guineu al Petit Príncep. Certament, no podem sortir d'aquest món per accedir a Déu, però Déu pot entrar en el nostre món, manifestar-se en el nostre món i fer-se experiència de nosaltres. Déu se'ns hauria manifestat en tantes belleses de la creació que porten el seu segell, però se'ns vol manifestar, sobretot, en el fons del nostre cor. És el que en diem la fe. La fe que, en expressió de sant Joan de la Creu, ens fa percebre les belleses de la creació com a petjades de l'Amat i la mateixa creació com el gran regal del seu Amor.

Sí, Déu es vol revelar, comunicar a tots els homes. Però només els cors nets i senzills poden copsar la seva llum. "Puc fer res per arribar a la il·luminació?", diu que va preguntat el deixeble al mestre. "Tan poc com perquè demà es faci clar", li va respondre el mestre. "Aleshores, de què em serveixen les pràctiques espirituals que tu em recomanes?". "Per a estar segur que no estaràs adormit quan el sol comenci a sortir".

Per tot el que hem dit, es pot entendre que no hi ha incompatibilitat ni interferència entre ciència i religió. Es mouen en plans diferents. La ciència s'ocupa del funcionament del món, la religió del misteri del món, del seu origen i sentit últim. Més aviat es complementen: "la ciència, deia Einstein, sense religió és coixa i la religió, sense ciència, és cega".

Mn Jesús Huguet, Un univers sense creador?, Regió 7, 23/10/2010
http://sites.google.com/site/conviccionslesminimes/teologia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"