L'austeritat i els seus partidaris.

...des del punt de vista estrictament econòmic Espanya no necessita més austeritat. Certament, no està per a gaires alegries i fins i tot és probable que no tingui cap més alternativa (llevat de la sortida de l'euro) que un llarg període de dificultats. Però les salvatges retallades de serveis públics essencials, com ara l'ajut als necessitats, no fan sinó perjudicar les perspectives de recuperació del país.

Aleshores, per què es demanen encara més mesures doloroses?

Part de l'explicació és que a Europa, com als Estats Units, hi ha massa Persones molt Serioses que han estat seduïdes pel culte a l'austeritat, per la convicció que el dèficit pressupostari, no la desocupació massiva, és el perill clar i evident, i que la reducció del dèficit resoldrà d'una manera o altra un problema causat pels excessos del sector privat.

A més, una part important de l'opinió pública del cor d'Europa -sobretot, l'alemanya- creu fermament en una falsa versió de la situació. Si parles amb dirigents alemanys, t'expliquen la crisi de l'euro com si fos una obra de teatre moralista: la història d'uns països que han viscut per damunt de les seves possibilitats i ara han de rebre el càstig que es mereixen. Tant se val que això no sigui ni de bon tros veritat, i tant se val també el fet que els bancs alemanys contribuïssin molt a inflar la bombolla immobiliària a Espanya. El pecat i les seves conseqüències són la seva versió, i la mantenen amb fermesa.

Pitjor encara: això és també el que creuen molts votants alemanys, en gran part perquè és el que els han dit els polítics. I la por a la reacció d'uns votants que creuen, erròniament, que estan suportant les conseqüències de la irresponsabilitat del sud d'Europa fa que els polítics alemanys no estiguin disposats a aprovar uns préstecs d'emergència, que són essencials per a l'estat espanyol i altres països amb problemes, sense castigar abans els que els demanen.

No cal dir que no és així com es presenten aquestes exigències. Però en realitat tot plegat es redueix a això. I ja és massa tard per posar fi a aquest cruel disbarat.

Si Alemanya vol de debò salvar l'euro, ha de deixar que el Banc Central Europeu faci el que calgui per rescatar els països endeutats, i ho ha de fer sense exigir més sofriments inútils.

Paul Krugman, La bogeria de l'austeritat, Ara, 29/09/2012
http://www.ara.cat/premium/opinio/bogeria-lausteritat-Europa_0_783521679.html