Independentisme no nacionalista.

Vaig decidir deixar passar uns dies fins a disposar d'una opinió clara de les veritables raons de l'èxit del "guirigall" català. Les declaracions del president Mas a Madrid, però, han precipitat la redacció d'aquesta reflexió perquè connecten amb una intuïció que des de feia temps cuejava al meu cervell. La tesi que Mas defensava en el seu discurs era que la tensió Catalunya-Espanya reflecteix en el marc ibèric la dominant polaritat planetària entre Nord i Sud. Si l'Estat espanyol és incapaç d'assegurar als ciutadans catalans la permanència a la primera divisió política i econòmica, s'ha d'obrir el camí a la secessió.

Això vol dir que els elements mobilitzadors no han tant els ètnics ni els culturals ni tan sols idiomàtics com la por profunda a la pobresa. L'eslògan "Espanya ens roba" ha tingut més poder d'arrossegament que les crides a la defensa de la cultura i la llengua. El que sembla quedar demostrat és que l'independentisme quan es manifesta majoritari és quan deixa en un segon pla la càrrega més substancialment nacionalista .

Manuel Villar