Individualisme possessiu (definició).

L'individu és essencialment el propietari de la seva persona o de les seves capacitats, sense que degui res per elles a la societat. L'individu no es veia com un tot moral, tampoc com a part d'un tot social més ampli, sinó com el propietari de si mateix. La relació de propietat, que s'havia convertit cada cop per a més i més homes en la relació críticament important que determina la seva vertadera llibertat i la seva vertadera perspectiva de realitzar totes les seves potencialitats es trobava en la naturalesa de l'individu. L'individu, es pensava, és lliure en la mesura en què és el propietari de la seva pròpia persona i de les seves capacitats. L'essència humana és la llibertat de la dependència de les voluntats alienes, i la llibertat és funció de la possessió. La societat esdevé un grup d'individus lliures i iguals, relacionats entre si com a propietaris de les seves pròpies capacitats i del que han adquirit mitjançant l'exercici d'aquestes. La societat consisteix en relacions d'intercanvi entre propietaris. La societat política esdevé un artifici calculat per a la protecció de la propietat i per al manteniment d'una relació d'intercanvi degudament ordenada. (16-17)

C. B. Macpherson, La teoría política del individualismo posesivo, Fontanella, 2ª edición, Barna 1979