 |
| Charles Fried |
John Locke pensava que el dret a tenir possessions externes era una conseqüència natural dels drets sobre la nostra persona (A,2, 5, 27) (80) En aquest argument clàssic està implícit l'axioma relacionat que així com tinc un dret sobre la meva persona, també tinc el dret d'assegurar-me contra la violència a la meva persona i a la propietat envers la qual s'extén la meva persona. Aquest dret es pre-polític, no depèn de la política sinó més aviat la jutja. Per a una llarga tradició, aquests drets per-polítics es designen com drets naturals; és en aquest sentit que utilitzo aquest terme.També tinc el dret natural de no ser privat de la meva llibertat o de la meva propietat amb argúcies o males arts; d'aquí prové l'argument clàssic que un home té el dret d'estar assegurat contra la força i el frau, i que la llei li ha de protegir. Finalment, el sòlid fonament d'aquest conjunt de drets naturals implica el dret d'intercanviar lliurement el que és meu i per tant de concordar en fer això, del qual deriva la pràctica de formular promeses i el dret contractual (80-81).
Si bé tinc la propietat sobre mi mateix, tinc un dret sobre mi i també em convindria tenir un dret si més no sobre una porció del món material en el qual em moc i treballo, si no vull ser esclau dels altres o de l'Estat (82).
Charles Fried, La libertad moderna y los límites del gobierno, Katz editores, Buenos Aires 2009
Comentaris