La llibertat com una bombolla.

La llibertat és la propietat sobre un mateix (130). Si la propietat s'extén en forma de bombolla rodejant no només la meva pròpia persona, sinó també certs objectes externa a mi (...) llavors també tinc el dret de fer intercanvis amb part d'aquesta propietat. Puc deixar-la; i llavors, el que la rep vulnera els meus drets quan no me la retorna (69). Els contorns multidimensionals de la meva bombolla (no només espai-temps, sinó també el que podríem anomenar espai moral o de la llibertat) delineen l'extensió dels meus drets. Aquest és l'espai moral on visc; dins del qual estic moralment segur. Ningú no pot entrat sense autoritzacióen aquest espai i perjudicar-me. Ja que és meu -perquè són els meus drets- també puc convidar a altres a entrar. Una amiga no m'utilitza si ingressa en el meu espai quan jo la convido. Ni ella vulnera la meva llibertat si li demano que porti a altres amics i entre tots fem una festa. (69)

Si algú entra en la meva bombolla sense ser convidat, jo no envaeixo la seva llibertat -la seva bombolla- quan tracto de rebutjar aquesta invasió. (68)

... la noció de llibertat té el seu correlat amb la noció de dret o drets. No tinc dret d'envair l'espai moral dels altres però sí tinc dret de defensar-me contra la violació dels meus drets per part d'ell (68-69).

Charles Fried, La libertad moderna y los límites del gobierno, katz Editores, Buenos Aires 2009.