Som el que tenim (John Locke)

• 
  
  
  

“Si bé la terra i totes les criatures inferiors són comunes a tots els homes, en canvi cada home és propietari de la seva persona, i ningú fora d’ell mateix, no hi tindrà cap dret. El treball del seu cos i de les seves mans són, per dir-ho així, propietat seva. Aleshores, en sostreure, amb el seu treball, qualsevol cosa de l’estat en què la natura l’havia deixada, combina aquella cosa amb quelcom que li pertany i fa que esdevingui, en conseqüència, propietat seva. El fet d’haver-la sostreta de l’estat natural i haver-hi aportat el seu esforç exclou els altres homes del dret a posseir-la. Com que el treball és propietat inqüestionable del treballador, cap altre home sinó ell no podrà tenir cap dret sobre aquelles coses a les quals ha dedicat el seu treball, sempre que en quedin suficients i de la mateixa qualitat per a la resta de la comunitat” (John Locke, Segon Assaig sobre el govern civil, Capítol V, secció 27)

En Locke, la propietat privada s’indentifica amb llibertat personal.

1. Una persona és lliure si és propietària de si mateixa. La definició d’esclau sorgeix com a oposició a la definició de persona lliure, és a dir, no és propietari de si mateix ni tan sols de la seva vida.

2. L’home, que comença sent únicament propietari de si mateix mitjançant el treball, es va projectant de mica en mica sobre les coses materials i físiques.

3. L’home amb el treball augmenta les seves possessions físiques alhora que augmenta la seva llibertat.

4. El robatori s’entén no només com un atemptat a la propietat d´una persona sinó també com un atemptat a la seva llibertat.

5. Una vida plena és una vida lliure gaudint de les teves propietats. 

6. Aquesta plenitud pot augmentar si s’està segur que ningú altre et desposseirà de les teves propietats.