Anima i cos en el 'Fedre' de Plató.

Sòcrates: Tot el que és anima governa tot allò inanimat i recorre tot el cel i a tot arreu pren figures diverses. Si és perfecta i alada, vola per les altures i governa tot l’univers; la que ha perdut les ales dóna voltes fins que s’agafa a alguna cosa dura, s’hi estableix i pren un cos de terra que semblarà que es mou a si mateix per la força d’quella. El conjunt s'anomena vivent, ànima i cos enganxat, i això rep el nom de mortal.

De tot allò que, com sigui, es relaciona amb el cos, l’ànima participa al màxim del que és diví. Això és bell, savi, bo, i ho són totes les coses per l’estil, i això nodreix i fa créixer principalment el plomatge de l'ànima, que contràriament, quan frega el que és dolent i vergonyós i oposat a aquelles qualitats, aleshores ‘esvaeix i es dissol. 

Plató, Fedre 246a-247d