El retorn de l´interès per la felicitat.


“Hi ha una norma general que ens indiqui com hem de viure la vida?”, pregunta un dels alumne. A aquesta pregunta la Glòria respon que “Si vull donar un sentit a la meva vida, he de procurar no ser egoista i imitar gent com la Mare Teresa de Calcuta o en Martin Luther King, que van dedicar tota la seva vida als altres o a alguna causa social.” El Manel, en canvi, respon: “Les coses que donen sentit a la vida són diferents per a cada individu.”
El senyor Ibarra a partir de les respostes dels dos alumnes estableix una distinció entre moral i ètica: no correspon a la moral respondre a la pregunta de quin és el sentit de la vida, a la moral li correspon determinar quins són els límits que no s´han de traspassar perquè cadascú, sense intromissions de cap tipus, pugui buscar el seu sentit a la vida, és a dir, pugui exercitar la seva pròpia ètica.
Tugendhat recupera per a l´ètica la idea de felicitat, “que Kant desterrà a les tenebres exteriors.” (José Antonio Marina). L´ètica deixa d´interessar-se per les normes, que deixa en mans de la moral, i torna a interessar-se per la felicitat.

Bibliografia:

Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 10), Gedisa, Barna 2001
Ernst Tugendhat, Antropología como filosofía primera. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008
José Antonio Marina, Ética para náufragos, Anagrama, Barna 1995
Javier Sádaba, Diccionario de Ética, Planeta, Barna 1997

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"