La civilització hedonista.


Per primer cop a la història, aquesta és una societat que, lluny d´exaltar els ordres superiors, els estigmatitza i els desacredita, una societat que menysvalora l´ideal d´abnegació estimulant sistemàticament els desitjos immediats, la passió de l´ego, la felicitat intimista i materialista. Les nostres societats han liquidat tots els valors sacrificials, siguin ordenats per l´altra vida o per finalitats profanes, la cultura quotidiana ja no està sostenida pels imperatius hiperbòlics del deure sinó pel benestar i la dinàmica dels drets subjectius; hem deixat de reconèixer l´obligació de vincular-nos a alguna cosa que no sigui nosaltres mateixos.(...)

A través de la publicitat, el crèdit, la inflació dels objectes i dels ocis, el capitalisme de les necessitats ha renunciat a la satisfacció dels ideals en benefici dels plaers renovats i dels somnis de la felicitat privada. S´ha edificat una nova civilització, que ja no s hi dedica a vèncer el desig sinó a exacerbar-lo i desculpabilitzar-lo: els gaudis del present, el temple del jo, del cos i de la comoditat s´han convertit en la nova Jerusalem dels temps postmoralistes.

Gilles Lipovetsky, El crepúsculo del deber, Anagrama, Barna 1994

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"