Felicitat i memòria.


La vida feliç és, certament, aquella que tothom desitja sense que no hi hagi ningú que no la desitgi. Però si tothom la desitja, ¿on la conegueren per voler-la d´aquesta manera? ¿On la veieren per estimar-la? Certament, la felicitat està en nosaltres, tot i que no se sàpiga com. Hi ha gent feliç, en el sentit que ja han assolit realment un estat de felicitat. Altres, en canvi, són feliços només perquè esperen aconseguir-la. Aquests la posseeixen en un grau inferior als que ja l´han aconseguit. Però, alhora, són més feliços que els que no han assolit la felicitat ni en realitat ni en esperança. Reconec, tanmateix, que aquests últims, en cert sentit, posseeixen la felicitat, del contrari no la desitjarien tan ardentment, i no hi ha dubte que la desitgen.

No sé com l´han conegut. Pel mateix tenen algun coneixement d´ella, si bé ignoro en quina notícia es basen. El meu esforç busca saber si rau a la memòria. Si és així, significa que ja hem estat feliços algun cop. Tal vegada ho vam ser tots individualment o ho vam ser en el primer home que va pecà -en el qual tothom mor i del que tothom neix miserable-. Però això no hem preocupa pel moment. El que veritablement m´interessa és saber si la vida feliç està en la memòria. Ja que no estimaríem la felicitat si no la coneguéssim.

San Agustín, Confesiones, Alianza Editorial, Madrid 2002

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"