Humanisme, educació i domesticació de l´home.


... l´humanisme, tant en el fons com en la forma, té sempre un "contra què", ja que suposa el compromís de rescatar els homes de la barbàrie. (...) Qui avui pregunta pel futur de la humanitat i dels mitjans d´humanització, el que en el fons vol saber és si segueix havent esperances de prendre sota control les actuals tendències assilvestradores de l´home. En aquest punt és decisiu l´inquietant fet que aquests retorns a l´estat salvatge, avui com sempre, acostumen a desencadenar-se en situacions d´alt desenvolupament del poder, bé sigui directament com atrocitat imperialista o bèl.lica, bé com embrutiment quotidià dels homes en els mitjans destinats a la diversió desinhibida. (...) El tema latent de l´humanisme és, doncs, la domesticació de l´home; la seva tesi latent: una lectura adequada amanseix.


El fenomen de l´humanisme mereix avui atenció sobretot perquè, per molt que es presenti velat i tímid, ens recorda que en la civilització de l´alta cultura els homes es veuen permanentment reclamats alhora per dos grans poders formatius que, en pro de la simplificació, aquí anomenarem senzillament influències inhibidores i desinhibidores. Forma part de la fe de l´humanisme el convenciment que els homes són "animals sotmesos a influència", i que és per això indispensable fer-los arribar el tipus correcte d´influència. L´etiqueta "humanisme" ens recorda -en la seva falsa candidesa- la batalla perpètua per l´home que s´està lliurant en forma d´una lluita entre tendències embrutidores i amansidores.


Peter Sloterdijk, Normas para el parque humano, Ediciones Siruela, tercera edició, Madrid 2003

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"