Hedonisme no és egoisme.


L´aritmètica dels plaers obliga a tenir cura de l´altre: la definició del nucli dur de la moral. Per als seus adversaris, l´hedonisme és el símptoma de la indigència de la nostra època; individualisme, diuen -confós més aviat amb egoisme: el primer afirma que només hi ha individus; el segon, que no existeix ningú més que ell-, autisme, narcisisme, indiferència davant els sofriments del proïsme i de tota la humanitat ...

De fet, l´hedonisme defensa exactament tot el contrari. El plaer mai no es justifica si el preu que s´ha de pagar és la manca de plaer de l´altre. (...) La joia de l´altre indueix la meva; el disgust causa el meu.

Michel Onfray, La fuerza de existir. Manifiesto hedonista, Anagrama, Barna 2008
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-laltruisme

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"