La felicitat del fracàs.


No ni hi ha cosa més trista que el futur quan s´assembla a allò que havíem imaginat. Ens sentim decebuts quan els nostres desitjos coincideixen amb el que vivim; mentre que experimentem una emoció particular en veure que certs incidents desvien les nostres expectatives. (...) Més que del projecte realitzat, el plaer neix del projecte desviat, cada cop que alguna contingència l´empeny cap a una altra banda. Si bé l´avorriment sempre està del costat de l´equilibri, l´alegria desbordant es produeix sempre que l´imaginari se mostra més auster en prodigis que la realitat. (...) Una vida exaltant és alhora realització i desconcert, és a dir, aquesta decepció meravellosa que es produeix quan succeeix allò que un no desitjava i ens tornem insensibles a tot allò que fa que l´existència sigui opulenta, fervent, embriagadora. Una il·lusió que s´ensorra sempre és una porta oberta als miracles.

Pascal Bruckner, La euforia perpetua. Sobre el deber de ser feliz, Tusquets Editores, Barna 2001

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.