L´hedonisme i l´aritmètica dels plaers.


Fem un llistat amb allò que pot ser divertit o molest, plaent o desagradable, i després jutgem, sospesem i calculem abans d´actuar. Epicur exposa la següent regla matemàtica: no accedir a un plaer aquí i ara si més tard ens constarà un dolor. Renunciem a ell. És millor escollir un displaer immediat si ha de conduir més endavant a l´aparició d´un plaer futur. Cal evitar, doncs, la joia instantània, atès que el gaudi sense consciència és la ruïna de l´ànima ...

La suma dels plaers ha de ser sempre més gran que la suma dels displaers. El sofriment en l´ètica hedonista encarna el mal absolut. Tant el sofriment experimentat com el sofriment infringit, per suposat. Per consegüent, el bé absolut coincideix amb el plaer definit per l´absència de pertorbacions, la serenor adquirida, conquerida i mantinguda, i la tranquil.litat de l´ànima i de l´esperit.

Michel Onfray, La fuerza de existir. Manifiesto hedonista, Anagrama, Barna 2008
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/hedonisme-2066873

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.