Virtut, dignitat i infortuni.


... si els béns que procura la fortuna són grans i nombrosos, faran la vida molt més agradable; per contra, si són els mals grans i nombrosos, oprimiran i corrompran la felicitat, perquè porten afliccions i impedeixen moltes actuacions. Tanmateix, també és en aquest moment on resplendeix la noblesa, quan algú suporta molts i grans infortunis, no per la seva insensibilitat, sinó per la seva noblesa i magnanimitat (...). Cap home virtuós podrà arribar a ser desgraciat del tot, ja que mai no farà coses vils ni censurables. Qui és veritablement bo i prudent suporta dignament totes les vicissituds de la fortuna i actua de la millor manera possible considerant les seves circumstàncies.

Aristòtil, Ètica a Nicòmac, llibre I, 1100b-1101a

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.