La felicitat com a resultat d´un viatge.


La felicitat és el resultat del viatge,efímer en el temps, d´una situació d´incomoditat i molèstia a una altra de comoditat. La visió de la felicitat com un estat de comoditat o absència de dolor permanent constitueix un error psicològic greu: quan ens deixem arrossegar per les seduccions de la comoditat, i no volem allunyar-nos ni un mil·límetre d´ella, ens estem impedint l´experiència del plaer, és a dir, del trànsit de la incomoditat a la comoditat. La immobilització en la comoditat aboleix qualsevol possibilitat de viatge plaent. Cal aprendre a desitjar la incomoditat per escapolir-se de la trampa de l´atonia emocional en què cauríem si acceptéssim el suborn, intelectualment seductor, de concebre la felicitat com un estadi de comoditat ininterrompuda.

(...) la moral nietzscheana, com sabem, recomana com a desitjable un estil de vida en què la incomoditat i el dolor són fins i tot buscats i voluntàriament autoimposats com a mitjans i com a tònics per elevar els nostres nivells de benestar. Nietzsche arribava a admetre que quant més crua és la incomoditat, més intens por arribar a ser el plaer; és a dir, quant més ens allunyem de l´òptim d´estimulació, més llarg i profund és el "viatge" plaent del que podem gaudir. Això no és una mostra de masoquisme, sinó l´acceptació que el dolor és el peatge que cal pagar obligadament per assolir el plaer.

Epicur no acceptaria una conclusió tan radical, per descomptat. Ell era partidari dels plaers tranquils i hagués rebutjat com a "massa emocionants aquests viatges pels que s´inclinen ètiques més heroiques. Per a ell, la felicitat màxima aconseguible per als humans era l´absència completa de tot dolor o pertorbació, tant físics com a mentals, la perfecta comoditat, el plaer estàtic sense fi. En una de les seves Sentències Vaticanes, la número 33, quedà expressivament reflectida l´opinió d´Epicur: "El crit del cos és aquest: no tenir gana, no tenir set, no tenir fred. Ja que qui aconsegueixi això i confiï que l´obtindrà competiria fins i tot amb Zeus en qüestió de felicitat".

Juan Antonio Rivera, Lo que Sócrates diría a Woody Allen, Círculo de Lectores, Barna 2003
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/hedonisme-2066873

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"