Què significa ser feliç.


Creure´s feliç és afirmar una intensitat positiva suprema, estable i invulnerable (no hi ha felicitat en el desassossec de perdre-la). Per això el moment de la felicitat és el passat, on ja res ni ningú ens la pot treure, o el futur, quan encara ningú ni res l´amenaça; el present, en canvi, està massa exposat a les contingències com per esdevenir seu d´una cosa tan magnífica. Qualsevol és capaç d´assegurar amb convicció suprema que fou feliç (Aristòtil no concedeix una altra felicitat que la que es predica d´algú que ja ha mort i per tant definitivament segur), molts afirmen amb gosadia candorosa que esperen aconseguir-ho, però pocs s´atreveixen a dir que ja, ara mateix, ho són ... a despit del tro, com diria Macbeth.

Fernando Savater, Diccionario filosófico, Planeta, Barna 1995

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"