Cremar banderes.

Vivim temps en què es fa difícil prescindir de les etiquetes. Ara qui no va amb una bandera a la mà és considerat poc menys que un pobre idiota. Però a mi aquella vella consigna àcrata -"la millor bandera és la que crema més ràpid"- continua fent-me gràcia...

  Avaluen vostés les novetats dels últims dies: Artur Mas s'embolica amb la senyera (coronada per un bonic estel) i, per art de màgia, desapareixen les retallades del seu govern, els aturats, l'euro per recepta, la crisi tota. D'altres, de seguida, han vist obrir-se el cel: l'ínclit xarlatà José Ignacio Wert no ha tardat ni tres segons a proclamar la croada espanyolitzadora dels indis orientals. I fins i tot entre nosaltres, als foscos laberints del palau de la Generalitat Valenciana, una ànima càndida i generosa ha rebuscat al bagul de les andròmines per a restaurar el vell espantaocells de l'anticatalanisme.

  Què grans són els polítics. Solucionar problemes ja no és el seu fort, però agafant el pal d'una bandera, se senten indestructibles. I mentre hi haja idiotes allà baix a la plaça, ells triomfaran al balcó. ¿Comprenen vostés per què em malfie del nacionalisme?

  Una altra cosa, tot s'ha de dir, és allò que afecta o puga afectar a realitats que no tenen una traducció política immediata, que responen a vivències i dinàmiques molt diferents a la de la geografia, les fronteres o l'administració (tot i veure-s'hi completament afectades, òbviament). On hi haja una llengua i una cultura minoritzada, jo en seré el primer valedor. No per nacionalisme: per pura i simple dignitat. ¿No volem salvar les balenes, o l'Amazones o l'Antàrtida? Doncs les llengües i les cultures reals d'aquest planeta són tant o més importants que la fauna i la flora. Com a escriptor, no tinc cap altra pàtria més que aquesta llengua en què escric, tal com ja ho va deixar dit Fernando Pessoa: "Minha pátria é a língua portuguesa".

  Per això em ric dels insensats que enarboren banderes i fan així (in)feliços els seus ciutadans i exigisc, amb tota fermesa, respecte per al patrimoni universal dels qui no parlem les tres o quatre grans llengües del món. I, de les banderes, en poden fer vostés una gran foguera...

Joan Gari, Contra el nacionalisme, Notes públiques, 15/10/2012