Tolerància i comportament moral.

Debat a Cracòvia -a la ciutat polonesa, no a TV3- sobre la intolerància: ¿la idea de Déu és una ajuda o un obstacle per a la convivència? El problema no és Déu: són els seus funcionaris. Déu és inefable, és una producció mental dels homes, per tant, ni és responsable ni és susceptible d'ultratge. Són els que gosen dir que el representen, els que s'atreveixen a presentar-se com a portaveus seus, els que creen els problemes. I aquests -la inacabable sèrie dels que s'autoproclamen representants de Déu i intèrprets de la seva paraula- tenen un llarg historial d'intolerància. La creença, amb la pretensió de no ser susceptible de crítica perquè és paraula divina, és perversa. La gran fal·làcia de la creença la descriu admirablement Ian McEwan a Els gossos negres : és "la suposició implícita en tots els creients que ells són bons perquè creuen en el que creuen". Aquesta és la base del principi d'intolerància.

El comportament moral es funda en una doble autonomia individual: la de decidir per un mateix i la de ser capaç de posar-se limitacions. No hi ha res més destructiu per a la societat que la idea que tot és possible. El fonament que cadascú trobi per definir els límits del que és possible és una opció personal. El que no és admissible és que l'imposi als altres. I això és el que pretenen els que es recolzen en la paraula de Déu per afirmar el seu poder, control i domini sobre els altres. Pretenen que el seu criteri sigui obligatori, no només per als que més o menys voluntàriament han assumit la submissió que la institució religiosa imposa, sinó també per al conjunt dels mortals. Aquesta pretensió és una impostura. Fa impossible qualsevol diàleg fundat en el reconeixement de l'altre, que requereix almenys dues condicions: pluralisme real i esperit laic, és a dir, disposició a escoltar els arguments dels altres, disposició a ser convençut. Sense aquestes condicions no hi ha diàleg ni relació intercultural, hi ha confrontació de monòlegs entre veritats absolutes que es resol per la llei del més fort.

Josep Ramoneda, Tolerància i creença, Ara, 21/10/2012