Creixement sostenible, un oxímoron.

D'entrada, són un parell de milionaris els que van impulsar (el terme “creixement sostenible”). L'empresari suís Stephan Schmidheiny, durant molts anys director general del grup Eternit, que acaba de ser condemnat per la justícia italiana a 16 anys de presó per la mort de gairebé 3.000 treballadors per l'ús d'amiant a les seves construccions. I Maurice Strong, un magnat del petroli canadenc, que va ser secretari del programa de les Nacions Unides per al medi ambient. T ots dos, empesos per Henry Kissinger i el lobi industrial americà, van fer que l'ONU canviés el concepte de codesenvolupament pel de desenvolupament sostenible. Als 80 van fer molta propaganda i van imposar-la als mitjans. El punt culminant va ser la Conferència de Rio del clima.

És com un eslògan típic dels publicitaris: es tracta d'enganyar els clients fent-los prendre una cosa per una altra. El desenvolupament és la transformació del creixement. I el creixement no pot ser il·limitat, perquè el planeta és limitat, finit. El creixement sostenible és fer creure a la gent que es pot voler una cosa i la contrària.

Serge Latouche, "Ja no hi ha democràcia a Europa", entrevista realitzada per Ariadna Trillas, Ara, 20/10/2012