On són els mestres?




- És que no hi ha mestres que puguin ensenyar a les noves generacions a considerar el pes de la vida i no deixarse enlluernar per la lleugeresa de noves idolatries?

- Estàs tocant un aspecte central del que estem dient, el qual em porta a veure un altre sentit del terme nihilisme. "Nihil" també el podem entendre compost de dues paraules: "ne-hilum", literalment "sense fil". Hem perdut el fil, el fil de la tradició. Per això tot el pòsit cultural que hi ha darrere nostre ha quedat oblidat, sense força per a poder dir alguna cosa al nostre present que ens pugui obrir propostes de futur a plena consciència. Per això, demanes on són aquests mestres. No hi són. El nostres mestres tenien la funció de lligar el passat amb el present i el futur, però aquest lligam s'ha trencat. Ara són mestres d'una novetat permanentment innovadora. (...)

Tot allò valuós que ve del passat i que ha donat sentit al present ha desaparegut. La crisi en l'educació està vinculada amb la pèrdua de la tradició. No podem educar si no reconeixem allò que de bo què hi ha en el món, allò que s'ha de preservar. Potser ens cal ser una mica conservadors en l'educació, les noves generacions han d'aprendre allò bo i valuós que prové del passat. Ara bé, això no és possible si els adults no assumeixen la responsabilitat de transmetre-ho.

- ¿Vols dir que, sense aquest pont que hauria de ser l'educació entre passat i present, deixem exposades les nosves generacions a aquest novum permanent, sense lligam amb la tradició, "sense fil", i per això a aquell nihilisme lleuger de què parlàvem? ¿les deixem sense eines ni criteris que els puguin orientar een aquest present confús i d'aparença caòtica que els fa distreure d'allò que realment és valuós i important en el viure? (190-191)

Lluís Cerarols, Manel Codina, Camí del mar. Vuit diàlegs amb la Filosofia, Edicions de l'Albí, Berga 2019

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.