La tirania dels cinc segons.




Sembla que Google ens ha acompanyat sempre, però només té 20 anys. Google serveix com a metàfora antropològica d’aquest curt però accelerat període. S’han canviat les equacions de manera radical. Hem deixat de recordar per buscar, hem deixat de pensar per buscar, i estem gairebé deixant de decidir per estar en la recerca permanent. La relació entre el bé abundant (la informació) i el bé escàs (el temps per processar-la) està provocant que les reaccions desplacin les reflexions en els nostres processos cognitius. La maduració i la decantació de les decisions sucumbeixen a la immediatesa i a l’instantani. El gran canvi: la reputació s’enfronta al rànquing digital com el gran ordinador del mèrit o el coneixement.

Quatre segons és el temps de la nostra paciència cognitiva per continuar llegint un article d’un lloc web, per exemple. Però no és només el temps que invertim en el que llegim, sinó en la majoria de les accions que prenem, cada vegada més. També en el vot. En una època de tanta informació disponible, ¿per a què decidir ja el meu vot? Protegeixo la meva decisió, la faig més íntima, més personal, fins a l’últim minut. Augmenta així la fragilitat del mal anomenat vot captiu.

L’economia de l’atenció està transformant també la democràcia en una política de l’atenció. Però no la que pogués atendre els problemes, sinó la que s’accelera per a, precisament, abordar-los de manera tàctica, superficial, ràpida i epidèrmica. La tirania dels cinc segons és ja un seriós perill per a una política profunda, responsable i sostenible.

Antoni Gutiérrez-Rubí, La democràcia instantània, el periodico.cat 13/01/2019

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.