dimarts, 20 de setembre de 2016

La propera arribada de la Singularitat Tecnològica.

"E
n vint anys serem immortals". José Cordeiro, enginyer mecànic per l' MIT, MBA per Insead i professor de la Singularity University de Sillicon Valley, n'està segur: "En les properes dues dècades viurem més avanços tecnològics que en els dos últims mil·lenis" i això, creu, canviarà la vida tal com l'entenem. Cordeiro és un dels defensors més coneguts, juntament amb Ray Kurzweil, de l'arribada de la Singularitat Tecnològica, que s'espera per l'any 2045: una hipòtesi que defensa que gràcies a la confluència dels avenços en branques com la nanotecnologia, la biotecnologia, l'enginyeria genètica, la intel·ligència artificial i la ciència espacial arribarà "l'esdeveniment més revolucionari de la Història de la Humanitat". I afectarà fonamentalment diversos aspectes de la nostra vida. El primer, afirma, el biològic: "passarem de ser humans a ser post-humans" , diu Cordeiro, "utilitzarem la tecnologia per millorar-nos". En aquesta escomesa, afirma a l'ARA, la nanomedicina hi jugarà un paper important: "la immortalitat biològica s'aconseguirà des del rejoveniment de les cèl·lules". 

El segon àmbit més important en què es desenvoluparà la Singularitat, segons Cordeiro, és el de la intel·ligència artificial i la robòtica: "Tú ets una màquina biològica, jo sóc una màquina biològica. Tot el que sentim o creiem serà replicat en una màquina millor. Hi haurà màquines més complexes i millors que tu. El 2019, un ordinador passarà el test d'Alan Turing - creat el 1950 per diferenciar el processament de la informació d'una màquina amb la manera de pensar de les persones - , i ja no sabràs si parles amb un ésser humà o amb un aparell". Això acabarà desembocant, segons el professor, en l'aparició d' intel·ligències artificials "superiors a la humana", així com en l'inici d'una nova generació de 'cíborgs': "utilitzarem la tecnologia per superar els límits del nostre cos". 
La teoria promet i s'ha estès més enllà de la comunitat científica, enriquint el gènere de la ciència-ficció. També té detractors, com el lingüista Noam Chomsky o el cofundador deMicrosoft, Paul Allen. En un article publicat a la revista del Massachusetts Institute of Technology (MIT), Allen admet que la singularitat podria arribar algun dia, però creu que perquè això passi haurem d'esperar segles, encara. No obstant això, fins i tot els detractors de la hipòtesi admeten que el creixement exponencial de la tecnologia trastocarà la nostra manera de viure aviat. Què en pensen els investigadors? Quines són les passes cap a aquest futur que s'estan fent en l' actualitat? Ho parlem amb experts del sector. 

Nanopasses per allargar els nostres dies

"Sovint parlem d'arribar a la immortalitat a través de la nanotecnologia, tot i que ens ho agafem amb moltes cometes", assegura Laura Lechuga, investigadora de l' Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia: "Veiem els avenços que s'estan fent en el nostre camp i són veritablement exponencials, per exemple pel que fa als dispositius de diagnòstic precoç, que et permeten detectar malalties molt més ràpid, de vegades fins i tot abans que es manifestin, amb la qual cosa la teràpia és més efectiva i menys agressiva per al pacient", afirma. Personalment, Lechuga està desenvolupant eines per detectar el càncer de còlon amb un simple anàlisi de sang: "amb aquest mètode es podria diagnosticar tres o quatre anys abans que ara", explica. 
Segons la investigadora, gràcies a la medicina l'esperança de vida podria augmentar aviat fins als 150 anys. "Si arribarem a la immortalitat, però, és molt difícil de saber, perquè per començar no sabem si això és possible", afirma. 
Respecte a la reparació de cèl·lules de què parlen Cordeiro i Kurzweil per millorar la salut, Lechuga assegura que s'està començant a fer: "es fan injeccions de nanopartícules dirigides a les cèl·lules canceroses, que les absorbeixen i desapareixen. Les anomenemnanobombes". A més, assegura Lechuga, "mitjançant una sèrie d'estímuls es pot afectar el desenvolupament i la ruta cel·lular. El que fem és interactuar amb les cèl·lules perquè es comportin com nosaltres volem". 
Es poden crear, però, organismes biològics artificials, tal com afirmen els teòrics de la Singularitat? "S'està treballant en l' autorreparació dels òrgans i en fins i tot en aconseguir fabricar-ne de nous específics per als pacients", explica Lechuga. Precisament, recentment el cirurgià Paolo Macchiarini va ser expulsat de  l’Institut Karolinska de Suècia, un símbol de la medicina mundial, després de la mort de sis pacients a qui havia trasplantat tràquees bioartificials. 

Crear vida artificial en la propera dècada

L'investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i especialista en la creació de vida sintètica, Ricard Solé, creu que "hi ha una part del que proposa la Singularitat que segurament és cert, s'està avançant moltíssim, però la biologia posa moltes barreres perquè es pugui arribar algun dia a extrems com la immortalitat". En la seva opinió, però, en la propera dècada "veurem complert l'objectiu de crear vida artificial, a un estadi molt simple, però sabrem fabricar organismes capaços de créixer i replicar-se". 
Respecte a la possibilitat de superar els límits del nostre cos, Solé creu que es podrien fabricar " microorganismes que facin una funció", la qual cosa ja s'està fent amb "la vista: simplement s'ha de restablir la connexió de l'òrgan amb el cervell per recuperar la visió", afirma. Ara bé, segons l'investigador, encara estem "enormement lluny" d'esdevenir 'cíborgs', tal com defensa Cordeiro. 

Màquines sofisticades, però amb una intel·ligència molt diferent 

Segons Ray Kurzweil explica en el seu llibre La Singularitat, arribarà un moment en què "els éssers humans crearan màquines més intel·ligents que ells": les màquines pensaran de la mateixa manera que les persones i "podran, fins i tot, inventar-se i millorar-se a sí mateixes". Però el director de l' Institut d'Intel·ligència Artificial (IIIA)Ramon López de Mantaras, es mostra radicalment en contra d'aquesta idea. "En el sector de la Intel·ligència Artificial considerem que això és impossible", sentencia, "com a mínim a mitjà termini". "Al darrere d'una màquina hi pot haver molta sofisticació, però res semblant a una intel·ligència humana: un ordinador no pot arribar a tenir sentit comú ni pensamentconscient. Cap dels programes amb què estem treballant fins ara sap el que està fent. Podem fer que un robot jugui, però no que sàpiga que està jugant", afirma. Així, segons el científic, el principal entrebanc que hi hauria per arribar a crear un robot que pensi com una persona, és que "la inte·ligència humana és general, no específica com la de les màquines, i per això hi ha milions de pensaments que per nosaltres són obvietats -per exemple, que si plou em mullaré, o que si estic mort ho estaré per sempre- que no són obvietats per la màquina i que no se li poden ensenyar amb una simple llista". 
A més, segons López de Mantaras la intel·ligència depèn de la biologia: "si captéssim els ultrasons o ens arrosseguéssim per terra en lloc de caminar, la nostra intel·ligència seria totalment diferent. Una màquina sempre copsarà el món d'una altra manera, aliena a la humana, perquè està feta d'una altra manera". 
Actualment, un dels avanços més importants en el camp de la intel·ligència artificial ha vingut de la mà de l' octogenètica, creada pels neurocientífics  Ed BoydenKarl DeisserothGero Miësenbock, una tècnica que permet associar l'activitat cel·lular al cervell amb el que s'està pensant. A l'IIIA, per la seva banda, es desenvolupen "models matemàtics del raonament i de la lògica matemàtica que permeten programar ordinadors perquè puguin arribar a fer deduccions, aprendre i cooperar entre ells", explica Mantaras. 

El gran èxit de la Intel·ligència Artificial de l'any, però, ha estat de Google: el programa AlphaGo, desenvolupat per la companyia, ha guanyat per quarta vegada el campió mundial del joc de taula Go, Lee Sedol. "La màquina va aprendre jugant una vegada i una altra contra si mateixa", explica Ramon López de Mantaras, "però encara estem molt lluny de poder arribar a crear un programa amb una intel·ligència com la humana", conclou. 
Anna Mascaró, La tecnologia ens pot fer immortals?, Ara 19/09/2016