dissabte, 24 de setembre de 2016

contra la il·lusió igualitària (diccionari H.G. Frankfurt).


Resultat d'imatges de el roto igualdad
El Roto
contra la il·lusió igualitària: La pretensió d’algunes persones per assolir la igualtat econòmica no està guiada pels seus propis interessos i ambicions, sinó únicament per la quantitat de diners que altres persones posseeixen. Aquesta pretensió indueix a què la gent deixi de calcular els seus requeriments monetaris a la llum de les seves pròpies necessitats i circumstàncies. I, en lloc d’això, els estimuli a aspirar erròniament, a un grau d’opulència que es mesura a partir d’un càlcul en el que –a banda de la seva situació monetària relativa- els aspectes específics de la seva pròpia vida no desenvolupen cap paper.

Però, segurament, la quantitat de diner disponible per als altres no té rea a veure amb el que necessita el tipus de vida que una persona busca assenyadament i adequadament per a si mateixa. Per tant, la preocupació pel presumpte valor inherent de la igualtat econòmica tendeix a desviar l’atenció de les persones de l’intent de descobrir –dins la seva experiència amb si mateixa i de les seves condicions de vida. El que realment els importa, el que en veritat desitja, i el que els satisfà. (...)

Exagerar la importància de la igualtat econòmica és perniciós, en altres paraules, perquè és alienant. Separa les persones de la seva pròpia realitat individual i les indueix a centrar la seva atenció en desitjos i necessitats que realment no són seus. (21-22)

La falsa creença que la igualtat econòmica és important per si mateixa condueix la gent a separar el problema de l’estimació de les seves pròpies ambicions monetàries del problema de la comprensió del que resulta fonamentalment significatiu per a ells. (...) Així és com la doctrina de la igualtat contribueix a la desorientació moral i la frivolització de la nostra època. (23-24)

És molt freqüent que la defensa de l’ igualitarisme es basi menys en un argument que en una presumpta intuïció moral: la desigualtat econòmica sembla un error. A molta gent li sembla evident que el fet que alguns posseeixin més diners que altres é moralment ofensiu. Sospito que qui professen aquesta intuïció respecte a les manifestacions de la desigualtat en realitat no responen a les desigualtats que perceben, sinó a un altre aspecte de les situacions que observen. Crec que el que els sembla moralment qüestionable en les circumstàncies de desigualtat econòmica no és que alguns individus tinguin menys diners que altres, sinó el fet que qui tenen menys tenen massa poc. (44-45)

L’error de l’igualitarisme econòmic es basa en suposar que és moralment important que un individu tingui menys que altre. (...) Aquest error es deu en part al supòsit erroni de què qui té ingressos superiors en un grau superior que algú més benestant. (...) La comparació se centra en una relació entre ingressos de dues persones, que pot ser independent del grau de satisfacció que puguin obtenir d’ells. La comparació no es fixi si algú dels individus comparats té algunes necessitats importants insatisfetes. (48-49)

L’atractiu moral de l’igualitarisme econòmic és una il·lusió. És cert que, entre individus moralment “conscienciats”, les crides a favor de la igualtat sovint tenen un considerable poder emocional o retòric. A més, hi ha situacions en les que les consideracions moralment pertinent indiquen, de fet, que certa desigualtat hauria de ser evitada o reduïda. Tanmateix, crec que sempre és un error considerar que la igualtat és desitjable intrínsecament. No hi ha cap ideal igualitari la realització del qual sigui valuós simplement o estrictament per si mateix. Quan és moralment important esforçar-se per la igualtat, sempre ho és perquè actuar així fomentarà altres valors i no perquè la igualtat en si mateixa sigui moralment desitjable. (65)

La condemna igualitària de la desigualtat com quelcom intrínsecament dolent perd part de la seva força quan reconeixem que els que viuen considerablement pitjor que els altres se les arreglen força bé. (68)

Sens dubte, el que és rellevant verdaderament des del punt de vista moral de la igualtat no és formal, sinó substancial. Té a veure amb com de bé viuen les persones, i no com són les seves vides comparades amb les vides dels altres. (68).

Harry G. Frankfurt, Sobre la desigualdad, Paidós Contextos, Barna 2016