El possible futur transhumanista.




Retrat de l'atleta nord-americana Aimee Mullins. Howard Schatz
La ideologia transhumanista —sobre la qual s'ha debatut poc al nostre país— pretén oferir a les nostres societats contemporànies un relat futurista que doni una cobertura filosòfica, moral i, fins i tot, espiritual a la dimensió tecnològica del projecte neoliberal postmodern en aquest segle XXI.

Per a aquest corrent tecnooptimista, tenim davant nostre la responsabilitat de conduir el procés evolutiu de la humanitat i de transformar radicalment (millorar) l'ésser humà, mitjançant la interacció i implementació en el nostre cos i ment de tecnologies emergents més enllà dels condicionaments i límits que ens imposa la naturalesa, de la qual som part inescindible.

Segons el moviment transhumanista, i tal com afirma un dels seus insignes oracles, l'enginyer de Google Ray Kurzweil, la Singularitat serà un esdeveniment que succeirà d'aquí a uns anys amb l'augment espectacular del progrés tecnològic, i a causa del desenvolupament de la intel·ligència artificial i a la convergència de les tecnologies NBIC (Nanotecnologia, Biotecnologia, Tecnologies de la Informació i de la Comunicació i Neurocognitives). Aquesta situació ocasionaria canvis socials, culturals, polítics i econòmics inimaginables, impossibles de comprendre o predir per qualsevol humà anterior al citat esdeveniment. En aquesta fase de l'evolució el transhumanisme prediu que es produirà la fusió entre tecnologia i intel·ligència humana, donant lloc a una era en què s'imposarà la intel·ligència no biològica dels posthumans. Al llarg d'aquest procés el transhumanisme vol difondre una ideologia i una cultura favorables al “millorament humà” (de l'anglès “human enhancement”) a través de l'adopció d'unes millores artificials en l'ésser humà (genètiques, orgàniques, tecnològiques) amb l'objectiu declarat de fer-lo més intel·ligent, més longeu, més perfecte, més feliç, fins i tot perquè pugui arribar a aconseguir la immortalitat cibernètica i la conquesta de l'univers. Malgrat això, aquesta cosmovisió pot comportar riscos. Estem preparats per a aquest canvi radical o bé pensem que cal conservar el nostre patrimoni genètic i seguir sent persones humanes, amb les nostres limitacions, però conservant la nostra llibertat i dignitat inalienables?
Constatem que l'aspiració de perfeccionar-se és intrínseca a la naturalesa humana, que ha conjuminat els mecanismes selectius propis de l'evolució amb la transmissió del saber cientificotècnic (des del foc, la destral i la roda a l'ordinador, el coet i l'automòbil) i cultural (com el llenguatge, les arts, la religió). Autors clàssics com Ovidi (Metamorfosis) ja somiaven en “mutacions” dels éssers humans que avui constitueixen la pretensió dels transhumanistes, que auguren així un “humà millorat” (o “transhumà”) primer i d'un “posthumà” superior després. Com afirmava Günther Anders, un dels pares de la tecnoètica, l'ésser humà actual pateix de “enveja prometeica”: es descobreix inferior a les màquines que ell mateix ha fabricat i aspira a transformar-se radicalment usant la tecnologia al seu abast.

Així, podria definir-se el millorament humà com l'intent de perfeccionament, transitori o permanent, de les condicions orgàniques i/o funcionals actuals de l'ésser humà mitjançant la tecnologia. No es tracta ja de la lloable curació de persones malaltes, sinó de potenciar de tal manera les persones sanes, mitjançant l'impressionant arsenal tecnològic en desenvolupament, de manera que es generi un abisme entre humans millorats i no millorats. Tecnologies d'ús dual com els xips subcutanis que ens permeten obrir portes sense usar claus però que també ens geolocalitzen, pròtesis externes i internes a l'estil de Blade Runner que ens dotin desuperpoders, tècniques genètiques com el CRISPR que serveixen tant per eliminar perillosos paràsits com per modificar el nostre ADN de forma eficient i permanent, mètodes farmacoquímics o electromagnètics d'augmentar artificialment –i sense esforç- les nostres funcions cerebrals com la memòria, l'agudesa sensorial o la capacitat de càlcul, o intervencions amb cèl·lules troncals que regenerin els nostres teixits vells o danyats, són alguns dels exemples d'augment de les nostres capacitats que ens convertirien en transhumans.

Per avançar l'adveniment de la Singularitat, el transhumanisme ens proposa tres elements fonamentals: la Superintel·ligència, la Superlongevitat i el Superbenestar.

En relació amb la Superintel·ligència, aquest corrent de pensament insisteix que l'explosió predictiva de la capacitat de computació il·luminarà una intel·ligència artificial que, tal vegada, arribi a adquirir fins i tot una consciència simulada en silici. Si al final els humans ens integréssim —voluntàriament— en les tecnologies convergents podríem, segons ells, arribar a estar en contacte directe amb aquesta intel·ligència artificial. El resultat seria que ens hi fusionaríem efectivament i les seves habilitats es convertirien en les nostres. Això impulsaria l'espècie humana, en opinió del filòsof transhumanista Nick Bostrom, a un període de Superintel·ligència.

Respecte a la Superlongevitat, Aubrey de Grey, expert en investigació sobre l'envelliment, sosté, des d'una visió transhumanista, que les nostres prioritats estan fonamentalment esbiaixades i que hem de començar a pensar seriosament a prevenir l'enorme quantitat de morts causades per l'envelliment. Alguns transhumanistes van més enllà i financen processos criònics, o fins i tot projectes d'una immortalitat cibernètica, que se'ns semblen utòpics.

Finalment, el filòsof transhumanista David Pearce exposa que el Superbenestar té com a objectiu, en primer lloc, investigar i eliminar el sofriment, i en segon lloc, aconseguir l'abundància i la felicitat per a tots, o sigui, un nou “paradís terrenal”.

Les propostes del transhumanisme ens interpel·len i no podem ni hem de fugir de la nostra responsabilitat, com a éssers humans, de donar una resposta coherent d'acord a la nostra naturalesa, llibertat i dignitat. És urgent evitar que el millorament sigui només per a rics o per a una elit que pertany a una noocràcia no democràtica que domini el món, o que es faci sense tenir en compte els riscos associats a les noves tecnologies i a la nostra pròpia ignorància de l'ésser humà i de la naturalesa. Hem d'evitar que les persones siguem transformades en un sensor o en un producte tecnològic del capitalisme neoliberal —l'anomenin transhumà o posthumà— que serveixi únicament a interessos privats i a les forces desbocades del mercat i/o de la guerra. Aquests reptes no deixen de ser els que han existit al llarg de tota la nostra història, però assumeixen ara una dimensió tal que, per primera vegada, es planteja una intervenció directa en el procés evolutiu que pot portar a la nostra desaparició com a espècie. Què fa l'ésser humà tan diferent de la resta d'éssers vius i, ens atrevim a dir, tan únic, tan singular? No és la ciència i la tècnica, sinó la cultura, l'educació, les humanitats, com afirma el biòleg Edward Wilson en el seu recent llibre The Meaning of Human Existence (2015). Un ésser humà que posseeix l'extraordinària tasca de cuidar, de forma responsable, el planeta Terra, i no de contribuir a la seva destrucció prematura, de protegir el més feble i vulnerable i no de menysprear-lo o eliminar-lo, d'orientar l'innegable progrés cientificotècnic cap al bé de tots i no només d'alguns privilegiats. Siguin o no il·lusòries les aspiracions del transhumanisme la societat ha de prendre'n consciència, obrir un ampli debat interdisciplinari i exercir, des d'un pensament crític, una autèntica democràcia real favorable a l'interès col·lectiu i al bé comú. Construïm doncs, mitjançant una ètica global que respecti la dignitat inalienable de les persones, i sota els principis civilitzatoris de Llibertat, Igualtat i Fraternitat recollits a la Declaració Universal de l'ONU (1948), una autèntica Humanitat per al segle XXI.

Albert Cortina i Miquel-Àngel Serra, Reptes d'un futur posthumà, El País 03/01/2016

Albert Cortina, advocat i urbanista. Director de l'Estudi DTUM.

Miquel-Àngel Serra, doctor en Biologia. Gestor d'investigació a la Universitat Pompeu Fabra.

Coordinadors i autors del llibre ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica i mejoramiento humano (Fragmenta Editorial, 2015)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.