Com un pilot que condueix una avió enmig de la boira.


Imagina't un pilot, que assegut en la seva cabina condueix un avió enmig d´una foscor total. No té accés immediat al món exterior, no veu el terra als seus peus ni els possibles obstacles, per exemple, les muntanyes. Però tampoc ho necessita, ja que actua pel que li assenyalen els instruments d´a bord. Si les dades canvien, el pilot fa un ús adequat dels seus instrument.

El nostre sistema nerviòs està tancat en si mateix. Per tant, en un principi no pot reflectir el món exterior. Si la llum d´un objecte es reflecteix en un ull, l´activacióque es produeix en ell correspon a l´estructura de la retina, no a la naturalesa de l´objecte extern. 

I el mateix passa amb els altres sentits: el món exterior es limita a desencadenar en el nostre sistema nerviós uns canvis que estan condicionats i determinats per la seva estructura. Per tant, el món extern no té, en principi, cap possibilitat de comunicar-se amb nosaltres en la seva configuració pròpia, “vertadera”. El sistema nerviós no és una espècie de mecanisme de reproducció, sinó una xarxa amb un funcionament propi i independent.

Humberto Maturana, ¿Podemos conocer el mundo exterior?, Entrevista, Mente y cerebro, nº 4, 2003

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.