El cervell creador de realitat.

La visió no és simplement una qüestió de recepció passiva, sinó un procés intel·ligent de construcció activa. 

Allò que veiem, és, invariablement, el que construeix la nostra intel·ligència. 

Tanmateix, si aquesta taula o aquell arbre són una construcció particular, ¿per què tothom veu el mateix?

Tothom veu el mateix perquè tothom fa servir les mateixes regles de construcció. No podem construir el que ens vingui en gana. 

Les regles permeten construir allò que veiem, però també limiten el que podem construir i el que podem fer amb les construccions. 

De forma semblant, les regles dels escacs ens permeten jugar una infinita varietat de partides, però limiten enormement els moviments que podem fer, perquè aleshores això ja no seria jugar a escacs. Si volem jugar hem de respectar les regles. 

L´existència de certes disfuncions d´aquestes regles són la causa que la persona no pugui construir els objectes visibles de la mateixa manera que ho fan les persones normals: o són incapaços de veure el que la majoria veu (agnòsies visuals, propagnòsies) o són capaços de veure més coses que la resta de la gent (al·lucinacions).

Als infants ningú ens ensenya a veure. Els pares no els expliquen com construir la profunditat, la forma o el color d´un objecte. La major part dels pares desconeixen els mecanismes de funcionament de la percepció. I tanmateix sembla que tot infant normal arriba a construir la profunditat, la forma i els colors d´una forma molt semblant a la de qualsevol altre infant normal. 

Això només té una explicació: tots els infants disposen d´un seguit de normes innates mitjançant les quals poden aprendre a construir móns visuals. Aquestes normes innates i universals permeten, malgrat la infinita ambigüitat de les imatges, que tothom construeixi el món visible de la mateixa manera i interpretin la mateixa escena de la mateixa forma.

(extracte del llibre de Donald D. Hoffman, Inteligencia visual, Paidos, Barna 2010)