El gos contemplatiu.

Visió de Sant Agustí
Un dels cicles pictòrics més prodigiosos i enigmàtics del Renaixement venecià es pot contemplar a l’església de San Giorgio degli Schiavoni. Representa escenes de la vida de sant Jordi i de sant Jeroni, el va pintar Vittore Carpaccio a començaments del segle XVI. Algunes de les pintures són grandioses i destaquen pel seu component oníric. Sant Jordi mata el drac, però, segons una singular tradició, també el domestica davant del poble. Els surrealistes van quedar subjugats pel tractament del paisatge que feia Carpaccio, propi d’un somni, amb les seves arquitectures irreals i els estranys cossos trossejats.

A l’interior de San Giorgio degli Schiavoni l’espectador sembla participar d’aquest somni, gairebé obligat a incorporar-se a unes escenes d’escala massa gran per a les parets de la petita església. L’efecte del conjunt és inquietant i magnètic. No obstant això, una de les obres del cicle, situada en un racó, encomana una serenitat excepcional. S’anomena Visió de sant Agustí, i és una composició extraordinària pel seu caràcter polièdric. Agustí, presentat com un erudit humanista, és captat escoltant la veu de sant Jeroni, que li anuncia el seu martiri imminent.

Carpaccio reflecteix amb enorme precisió tots els detalls i símbols que rodegen l’escena gràcies a la diàfana llum que entra per una finestra situada a la dreta, que omple el gabinet d’ombres retallades a terra. Sembla que una llum pura acompanyi la veu santa. Però el pintor s’allunya de tota grandiloqüència i, de fet, un gosset blanc, entre atent i sorprès, és l’únic testimoni del místic contacte entre els dos sants.

Rafael Argullol, El gos que contemplava la santedat, Ara, 23/05/2015

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.