Genealogia de la lògica.


Procedència de l´element lògic. - ¿D´on ha sorgit la lògica en el cap humà? Sens dubte a partir de la il.lògica, el reialme de la qual ha d´haver estat originàriament enorme. Amb tot, un nombre incomptable d´éssers que deduïen d´una manera diferent de com deduïm ara nosaltres se n´anà en orris: podria haver continuat essent real! Aquell qui, per exemple, no sabia trobar amb prou assiduïtat allò que era "igual" tocant a l´alimentació o tocant als animals que eren els seus enemics, aquell qui consegüenment subsumia amb massa lentitud, era massa caut en la subsumpció, tenia només una probabilitat de continuar vivint menor que la d´aquell qui tocant a totes les coses similars encertava tot seguit la igualtat. Fou, doncs, la tendència predominant a considerar com a igual allò que era similar, una tendència il.lògica -car no hi ha res que en si sigui igual-, allò que creà en primer lloc tot el fonament de la lògica.

Friedrich Nietzsche, La gaia ciència, 111, Editorial Laia, Barna 1984

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.

Nòmades.