Percepció moral.

No només les accions i els judicis, sinó també les percepcions pertanyen a l´àmbit del que es pot anomenar un "succés moral". Per poder dictar judicis morals i actuar en conseqüència, han de percebre´s primer les situacions o ocasions com a fenòmens moralment rellevants. Els sentiments constitueixen el "Mèdium" o "Òrgan" d´aquesta percepció i això permet parlar d´ells com a condicions del jutjar i de l´actuar moral (...).
El samarità caritatiu ha de reconèixer la necessitat de l´home saquejat pels lladres i deixat ferit al marge del camí per poder prestar alguna ajuda. Al contrari del sacerdot o el levita que passaren de llarg, sense pietat, davant el ferit, el samarità posseeix un sentit que li permet reconèixer la situació del necessitat. Ell pot actuar de la forma adequada perquè veu el que ha de fer-se. I veu el que s´ha de fer perquè no observa el ferit simplement amb indiferència, sinó que a causa de la compassió o de l´empatia es fa receptiu per a la seva necessitat.
L´empatia, la compassió i altres sentiments altruistes ens permeten veure el que ha de fer-se o que ha de fer-se alguna cosa. Ens permeten percebre quan el benestar i el dolor dels altres està en joc. Sense una perspectiva moralment rellevant la capacitat de jutjar moral no aconsegueix posar-se en funcionament i no es realitzen cap judici o acció sobre la situació en concret.
Christoph Demmerling, ¿Sentimientos morales?, Diálogo Filosófico, Mayo/Agosto 2003

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.