Descartes i el dubte metòdic.


Tractar tot com a fals perquè tot es pot posar en dubte no és el mateix que evitar els prejudicis o suspendre el judici sobre allò sobre el que no disposem de prou evidències. Resulta raonable qüestionar alguna cosa quan les evidències són insuficients, però no és massa assenyat rebutjar tot el que es pot qüestionar. En principi, tot pot posar-se en dubte, per tant, després del pas un, tot el que quedaria per expressar en el pas dos seria una versió de "res no és cert".

La descripció de Descartes de les seves experiències en el dubte metòdic és tan memorable com poc útil. Declara saber que els sentits l´han enganyat amb anterioritat -per exemple, fan veure que una canyeta mig submergida en aigua sembli torta- de manera que no tornarà a confiar més mai en ells. Com assenyalà el seu crític contemporani Pierre Gassendi (1592-1655), això és com afirmar que no tornarem a menjar, perquè una vegada ens van intoxicar amb un aliment en mal estat.

Mattew Stewart, La verdad sobre todo, Taurus, Madrid 1998
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/descartes-i-el-dubte-metdic

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"