Llenguatge i mentida.


El llenguatge és sens dubte l´instrument més incisiu de la mentira. Per molt que alguns insisteixin en què, abans que la serp acosnseguís els seus propòsits, tota paraula pronunciada a l´Eden podia prendre´ns al peu de la lletra, l´experiència quotidiana ha nodrit la desconfiança envers les paraules, les quals no són més que soroll i fum que aconsegueixen convèncer´ns que A és B. (...)

Ludwig Wittgenstein (1889-1945), advertí en el seu Tractatus Logico-Philosophicus, de l´any 1922: "La llengua vesteix el pensament. I ho fa de tal manera que la forma externa de la vestidura no permet deduir res sobre la forma del pensament vestit; ja que la forma externa de la vestidura està feta amb uns objectius diferents dels de deixar veure la forma del cos".

Volker Sommer, Elogio de la mentira, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 1995

Comentaris

David ha dit…
Acabo de descobrir el teu blog i te'n voldria felicitar. M'agrada molt del que hi he llegit.
Sobre aquest post en questió, crec que la paraula flirteja amb la mentida quan es deixa dominar per finalitats concretes. És ben cert, però, que alguns silencis són, ben sovint, molt més significatius que moltes paraules. Hem estat capaços de rebaixar tant la paraula fins a reduir-la mer soroll, que hem perdut allò més preuat que teníem.
Una salutació!

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"