Som por.


Aquesta cosa que sentim nostra -i de la que, per això mateix, tenim el més gran dels temors- és justament la por. Tenim por de la nostra por, de la possibilitat que la por sigui nostra, que siguem justament nosaltres els que tenim por. Hobbes ens ensenya, en canvi, el coratge de tenir por. Des del més profund de la seva por (...). Ell té el coratge de dir-nos sense subterfugis, sense circumloquis, sense recances: aquesta por és la nostra pròpia por, en el sentit més extrem en què nosaltres, els homes, som por. De la por venim -Hobbes explica en la seva biografia llatina que la seva mare s´aterrí tant de l´amenaça de la invasió espanyola que infantà dos bessos, ell mateix i la por- i a ella arribem com a la nostra casa més íntima.


Roberto Esposito, Communitas, Amorrortu, Buenos Aires 2003

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"