La incomoditat dels dilemes.


Els dilemes són com l´ovella negra de la filosofia. despullen els límits que les nostres teories ètiques, jurídiques o polítiques, més normatives i racionalistes, no voldrien assumir. Entre aquest límits hi ha els següents:

1- no sempre podem resumir en les nostres decisions un conjunt coherent de les alternatives implicades;

2- la consistència lògica i la possibilitat empírica de satisfer diverses demandes normatives no opera en tots els casos, tal com desitgem;

3- la generalització de les nostres decisions a supòsits semblants no resulta fàcil d´acomodar a situacions concretes de dilemes, que es troben definides per propietats la rellevància de les quals sol ser molt contextual;

4- moltes decisions involucren sacrificis rellevants encara que de vegades no puguem veure-ho per l´acció de teories normatives i racionalistes que enfosqueixen aquesta veritat.

Si es pogués comprimir l´establert en aquest punts, diríem que els dilemes incomoden perquè qüestionen que hi hagi una resposta correcta per a tots els nostres casos pràctics.

David Martínez, Guillermo Lariguet, Els dilemes morals, UOC, Barna 2008

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"