Com solucionar un dilema moral.
Al final del capítol els alumnes es plantegen el problema moral següent: de vegades una immoralitat pot fer el bé? El cas que s´hi explica és el de la mare de la Glòria que un dia per ajudar una persona amb problemes va mentir. El problema, dit d´una manera més concreta, és si es pot mentir per salvar una vida humana.
Com en el capítol 2 estem de nou davant d´un dilema moral: dues obligacions incompatibles. Triïs el que triïs, dir la veritat o salvar la vida d´una persona, transgrediràs una exigència moral. Seguint les pautes marcades pel senyor Ibarra els alumnes observen que en aquest dilema estan enfrontades dues obligacions que responen als models de la prohibició (“no he de dir mentides”) i de l´obligació d´ajuda (“auxiliar a qui es trobi en perill”). En les escenes anteriors s´hi havia caracteritzat les exigències del primer model com molt més estrictes que no pas les exigències del segon, més vinculades a les circumstàncies de l´acció. El principis morals han de ser generalitzables però això no implica que siguin aplicables amb més o menys resistències. En aquest sentit, sembla que les prohibicions són més adequades a les nostres capacitats morals innates que les exigències altruistes perquè són més adaptables a la naturalesa universal dels principis morals. Als humans els és més fàcil aplicar de forma universal les prohibicions que les obligacions d´ajuda. Sobre el caràcter selectiu de l´altruisme humà existeix la temptació de construir la moral només sobre la versió negativa de la regla d´or: “no facis mal als altres” i deixar en mans de la decisió particular i individual la possibilitat d´aplicar la versió positiva: “fes el bé”.
Tanmateix, una moral fonamentada sobre la debilitat de l´impuls altruista, com vam veure en les escenes anteriors, es veu incapaç de censurar una comportament clarament immoral com el dels individus que contemplen indiferents un mal evitable. De la mateixa manera, en el dilema que ara ens ocupa, sembla molt més acceptable el que fa la mare de la Glòria que no pas l´opció contrària. El que fa aquesta senyora amb la vulneració de la prohibició de mentir és doblegar la pretesa superioritat del model prohibicionista d´una moral freda sobre l´altruista, més càlid. En aquesta situació mentir és revelar-se contra una situació injusta aplicant el principi de responsabilitat formulat temps abans pel senyor Ibarra: “estem obligats a actuar per evitar el mal evitable”.
Com en el capítol 2 estem de nou davant d´un dilema moral: dues obligacions incompatibles. Triïs el que triïs, dir la veritat o salvar la vida d´una persona, transgrediràs una exigència moral. Seguint les pautes marcades pel senyor Ibarra els alumnes observen que en aquest dilema estan enfrontades dues obligacions que responen als models de la prohibició (“no he de dir mentides”) i de l´obligació d´ajuda (“auxiliar a qui es trobi en perill”). En les escenes anteriors s´hi havia caracteritzat les exigències del primer model com molt més estrictes que no pas les exigències del segon, més vinculades a les circumstàncies de l´acció. El principis morals han de ser generalitzables però això no implica que siguin aplicables amb més o menys resistències. En aquest sentit, sembla que les prohibicions són més adequades a les nostres capacitats morals innates que les exigències altruistes perquè són més adaptables a la naturalesa universal dels principis morals. Als humans els és més fàcil aplicar de forma universal les prohibicions que les obligacions d´ajuda. Sobre el caràcter selectiu de l´altruisme humà existeix la temptació de construir la moral només sobre la versió negativa de la regla d´or: “no facis mal als altres” i deixar en mans de la decisió particular i individual la possibilitat d´aplicar la versió positiva: “fes el bé”.
Tanmateix, una moral fonamentada sobre la debilitat de l´impuls altruista, com vam veure en les escenes anteriors, es veu incapaç de censurar una comportament clarament immoral com el dels individus que contemplen indiferents un mal evitable. De la mateixa manera, en el dilema que ara ens ocupa, sembla molt més acceptable el que fa la mare de la Glòria que no pas l´opció contrària. El que fa aquesta senyora amb la vulneració de la prohibició de mentir és doblegar la pretesa superioritat del model prohibicionista d´una moral freda sobre l´altruista, més càlid. En aquesta situació mentir és revelar-se contra una situació injusta aplicant el principi de responsabilitat formulat temps abans pel senyor Ibarra: “estem obligats a actuar per evitar el mal evitable”.
Bibliografia:
Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 6), Gedisa 2001
Juan Antonio Rivera, Moral cálida y moral fría, Claves de razón práctica, 165, Septiembre 2006
Comentaris