Dialèctica neoplatònica.


Més encara, existeix la distinció entre l´ésser i l´esdevenir, allò intel.ligible i allò visible. La veritat es refereix a l´ésser, l´error a l´esdevenir. La veritat és objecte de la Ciència, una barreja de veritat i d´error és objecte de l´opinió. El coneixement és relatiu a allò intel.ligible, la vista a allò visible. L´enteniment percep allò intel.ligible i l´úll allò visible. Per tant, tal com en l´esfera de les coses visibles, el sol no és ni ull ni la visió, sinó la causa sense la qual l´ull no veu, la visió no es realitza, els objectes visibles no són percebuts, cap cosa sensible existeix, i el propi sol no pot ser contemplat; i igualment en l´esfera de les coses intel.ligibles, allò que no és ni enteniment, ni coneixement, ni Ciència, és encara la causa que fa que l´enteniment conegui i que l´acte del coneixement s´efectui i que la Ciència es realitzi, la causa que fa que tots els éssers intel.ligibles, la veritat, el propi ésser existeixin, si bé l´ésser en si, es troba per sobre de totes les coses, sent intel.ligible per un cert poder inefable.

Celso, El discurso verdadero contra los cristianos (segle II d. C), Alianza Editorial, Madrid 1988

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Freud: la geneologia de la moral.