Una societat per a individus lliures?

El que pretén el senyor Ibarra amb el seu experiment (http://pitxaunlio.blogspot.com/2009/12/lexperiment-del-senyor-ibarra.html) és traslladar el que se suposa ja s´ha produït en l´esfera privada a l´esfera pública, quan s´ha constituït una consciència autònoma que actua sense ser influïda per cap autoritat externa (pares, societat, religió). Al capdavall, verificar públicament el que ja s´ha comprovat que funciona individualment. L´experiment ens situa en una situació ideal on unes quantes voluntats autònomes sense la pressió dels adults i allunyades de la contaminació del passat han de decidir sobre la societat en què voldrien viure. El resultat de la deliberació conjunta segueix el mateix esquema que ha fet possible la constitució d´una consciència autònoma: es pregunta primer per quina ha de ser la norma general que ha de dirigir el meu comportament i la resposta és que la regla del respecte mutu ha de ser aquesta norma general que ha de regir les meves accions particulars. Aquest és la conclusió de la raó deliberativa individual. Per tant, si aquest esquema que s´ha aplicat en l´àmbit privat s´aplica a l´àmbit públic el resultat no pot ser un altre que una societat on la constitució que inspira les seves lleis emana directament de la regla d´or, la mateixa que regeix en cadascuna de les consciències individuals. Per unanimitat, tots els futurs integrants d´aquesta societat perfecta al final de la seva deliberació conjunta han de declarar que aquest regla ha de ser el principi del qual han de deduir-se totes les lleis i normes futures. D´aquesta manera, en teoria, en aquesta nova societat els individus que la integren es trobarien amb moltes dificultats per vulnerar les seves normes, ja que les lleis socials i les lleis morals no poden diferir ni contradir-se. Moral i política s´identifiquen d´una forma plena. Formen un tot indistingible. La normativa social, per tant, està present en l´interior de cada consciència individual, sent ella el primer entrebanc que ha de sortejar qualsevol comportament amb afany transgressor, perquè és ella, conjuntament amb altres consciències morals autònomes, que ha decidit lliurement que el millor per a ella és limitar la seva llibertat.

Bibliografia:

Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 5), Gedisa, Barna 2001

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"