Solidaritat limitada.


La Glòria declara que de la regla d´or podem deduir l´obligació d´ajudar tothom. “A tothom?”, replica el Sebastià. La polèmica amor-respecte del capítol anterior torna a reviure: He d´estimar tothom? Fins i tot els meus enemics? La Camil•la i el Manel recorden el resultat d´aquella discussió i proposen a la Glòria reduir l´abast de l´obligació d´auxiliar.
La Camil•la planteja un cas que difícilment pot ser assumible per la majoria de les persones: el deure d´ajudar a tots els indigents de la ciutat. Utilitza el cas per fer una distinció: prohibicions i obligacions d´ajuda. Sembla que la majoria se sent obligat a complir les primeres normes morals: no robar, no dir mentides, no matar ... En canvi, el caràcter general del segons tipus de normes està qüestionat: només una minoria se sent obligada en qualsevol circumstància a complir-les (les persones santes). Sembla que en els cas dels nens de la casa incendiada (cas 1) hi ha una unanimitat que l´ajuda és d´obligat compliment. Mentre que en el cas dels indigents (cas 2), el seu compliment genera moltes recances. Què és, doncs, el que fa diferent un cas de l´altre si tots dos casos plantegen el mateix problema moral?
Tots dos casos desperten un sentiment d´indignació dispar. La indignació és quasi total en el cas 1, mentre que només afecta uns quants en el cas2. A més, l´exigència d´ajuda depèn de l´afecte que desperta la persona necessitada, és a dir, de l´amistat o enemistat, de la simpatia o l´antipatia ... Per tant, el compliment de l´obligació, quan la negació d´auxili no provoca la indignació de la comunitat moral, està condicionat pel limitat abast del nostre altruisme. És a dir, que en aquests casos la persona que tindrà més possibilitats d´ésser atesa serà aquella que més simpaties hagi pogut atraure´s. Per exemple, si els teus companys no senten gaire simpatia per tu, en el cas que caiguis malalt durant un temps llarg, serà difícil que algú es digni a ajudar-te al llarg de la teva malaltia o quan tornis a classe.

Bibliografia:

Ernst Tugendhat, El llibre del Manel i la Camil.la, (capítol 6), Gedisa, Barna 2001
Juan Antonio Rivera, Moral cálida y moral fría, Claves de razón práctica, nº 165, Septiembre 2006

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

"¡¡¡Tilonorrinco!!! ¡¡¡Espiditrompa!!!"