Això passava fa nou anys ...

Els valors tecnològics multiplicaren per cent, per tres cents o per mil, el seu valor durant algunes setmanes. Només ha calgut altres dues setmanes per reduir la seva cotització a la meitat. (...)

Verdaderament, després de tots aquests trastorns, ningú no pot saber què és allò real: si el preu elevat que posseïen els títols tecnològics fa un mes o el preu més reduït d´aquest últims dies. Però tampoc importa massa. (...) Darrera d´una i una altra sacsejada ningú no és capaç de dir una paraula sobre el preu efectiu d´una acció perquè la realitat fa temps que ha estat extirpada del seu antic lloc i el valor rellisca sobre uns superfície quasi abstracta. Com, en altres àmbits de la nostra cultura, el verificable ha estat substituït per l´imaginable, el material per l´immaterial i el món pel seu reflex.

No només en les operacions financeres domina la simulació. Els productes quotidians guanyen o perden a través del simulacre publicitari, els polítics guanyen o perden segons les seves estratègies de seducció, l´art actual adquireix o no rellevància a través de les seves pròpies estratagemes per a l´espectacle. En l´economia, en el ciberespai, milions de persones generen diàriament, en contacte unes amb altres, una vida simulada amb identitats falses i multiplicades del jo. Una simulació, que comença a ser ja més important per a la vida d´alguns que l´anomenada vida real d´abans.

Vicente Verdú, La simulación, El País, 08/04/2000