Sense habitatge.

La manca d'accés a un habitatge adequat erosiona el dret a la salut. L'amuntegament afavoreix la propagació de malalties: va passar amb la covid-19 i passa, avui dia, amb la tuberculosi, que repunta als barris pobres i densament poblats. La insalubritat i la humitat que afecta 120.000 llars a Barcelona, ​​i centenars de milers més a altres zones d'Espanya, agreugen malalties cròniques com l'asma i les infeccions respiratòries. Les famílies que amb prou feines poden pagar el lloguer estiren ultraprocessats; les que no ho poden pagar viuen amb l'ansietat i l'estrès que genera el possible desnonament. Per no parlar de les malalties mentals agreujades o desencadenades per viure al carrer. 

El dret a l'habitatge també afecta el dret a l'educació. La bretxa residencial per renda crea segregació escolar: als barris rics es concentren les escoles més ben valorades; als barris pobres, els centres d'alta complexitat, els dels nens amb més risc d'absentisme i fracàs escolar, per entendre'ns. Els lloguers desorbitats devoren el pressupost per a extraescolars, classes de reforç i acadèmies d'anglès. Segons Save the Children, els infants en pobresa habitacional tenen un 32% més de probabilitats de repetir curs. La manca d'habitatge estable interromp l'escolarització ia les cases amuntegades costa de trobar un racó tranquil on fer els deures.

Jahel Queralt, La vivienda y el estómago vacío, El País 07/01/2024