Superàvit d'ètica.
Hi ha un superàvit d’ètica, una inflació moral, una proliferació d’organismes, comitès i institucions de tota mena pensats per supervisar els estàndards d’acceptabilitat de les més diverses pràctiques. S’institucionalitza l’ètica, tot convertint-la en un sistema de qualitat.
Fa uns dies es va anunciar la creació d’un Consell Assessor de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC) en el qual no hi ha cap llicenciat ni doctor en filosofia. És indubtable que alguns dels seus membres han reflexionat des d’una perspectiva ètica sobre el paper de la intel·ligència artificial i poden oferir consells ben orientats. Semblaria raonable que també hi hagués hagut algun professor d’ètica, però la seva absència no ens sorprèn, vist que a les polítiques públiques impera la ideologia solucionista per a la qual els filòsofs són massa teòrics i només fan que posar obstacles a la feina d’enginyers, juristes i buròcrates.
Així, a mesura que s’accentua el maquillatge ètic, les consideracions ètiques van perdent pes respecte de les lleis vigents i les impossibilitats tècniques, i si s’utilitza el terme en organismes oficials és només per legitimar les decisions estratègiques. Com explicar que en un òrgan consultiu sobre “ètica” de la IA no hi hagi cap persona que hagi dedicat temps i esforços per entendre els textos de Plató, Aristòtil, Kant, Hegel, Bentham, etc.? ¿Potser perquè no hi ha interès a escoltar preguntes incòmodes? ¿O perquè la filosofia no serveix per a res? ¿O potser cal fer les coses de tal manera que els enginyers puguin oferir solucions sense que se’ls pregunti quina és la seva finalitat? ¿És possible que en la tria dels membres assessors d’un observatori que es defineix com d’ètica no hagin pensat que caldria un expert en aquesta disciplina? Probablement creuen que l’ètica és una qüestió de “competències” transversals i que no calia un expert sinó simplement algú competent, capaç de servir una ètica a la carta, apta per a tots els paladars, confortable i obedient.
Però no pateixin, perquè siguin quines siguin les decisions administratives sobre la intel·ligència artificial a casa nostra, totes tindran el segell de garantia ètica i, per tant, seran segures i indolores, legals i legítimes, indiscutibles, d’obligat compliment.
Daniel Gamper, Solucions tècniques a problemes ètics, ara.cat 19/12/2020
Comentaris