Les conseqüències de renunciar als fets.




10ª lliçó: (Creu en la veritat).

Renunciar als fets és renunciar a la llibertat. Si res no és veritat, ningú no pot criticar el poder, perquè no hi ha cap fonament sobre el que fer-ho. Si res no és veritat, tot és espectacle.

La renúncia a la realitat pot ser natural i agradable, però la conseqüència és la teva desaparició com a individu.

Com va assenyalar Victor Klemperer, la veritat mor de quatre maneres...

La primera manera és l’hostilitat declarada a la veritat verificable, que assumeix la forma de presentar les invencions i les mentides com si fossin fets (...)

La segona manera és l’encantament xamànic. Com  va dir Klemperer, l’estil feixista depèn de la “repetició constant”, dissenyada per fer plausible el que és fictici i desitjable el que és criminal.

La tercera manera és el pensament màgic, és a dir, l’acceptació descarada de les contradiccions.


-->
L’última manera és la fe que es diposita en aquells que no la mereixen. Té a veure amb el tipus d’afirmacions autoedificants com quan es diu “Només jo ho puc resoldre’l” o “Jo sóc la vostra veu”. Quan la fe baixa  de dels cels a la terra d’aquesta manera, no queda lloc per a les petites veritats del nostre discerniment i la nostra experiència personals. (...) Un cop que la veritat es torna oracular en comptes de fàctica, les proves resulten irrellevants.

Timothy Snyder , Sobre la tiranía. Veinte lecciones que aprender del siglo XX, Galaxia Gutemberg, Barcelona 2017 (format digital)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

Zombificació.