Per què és important la història?




La història no es repeteix, però sí alliçona.
En formular la seva república en el dret, i en establir un sistema de frens i contrapesos, el primers fundadors pretenien evitar aquell mal que ells, com els antics filòsofs, anomenaven tirania. Tenien en ment la usurpació del poder per un sol individu o grup, o la possibilitat que els governants burlessin les lleis en el seu propi benefici.
Tenir en compte la història quan el nostre ordre polític sembla estar amenaçat és una tradició fonamental d’Occident.
(...) la història d’Europa ha assistit a tres importants moments democràtics: en 1918, després de la Primera Guerra Mundial; en 1945, després de la Segona Guerra Mundial; i en 1989, després del final del comunisme. Moltes de les democràcies fundades en aquestes conjuntures fracassaren en unes circumstàncies que s’assemblen a les nostres en alguns aspectes importants. La història europea del segle XX ens ensenya que les societats poden trencar-se, les democràcies poden caure, l’ètica pot ensorrar-se, i un home pot acabar davant d’una fosa de la mort amb una pistola a la mà. Avui en dia ens resultaria molt útil comprendre per què.
Podríem caure en la temptació de pensar que el nostre llegat democràtic ens protegeix automàticament de les amenaces. Es tracta d’un reflex equivocat.

La nostra tradició ens exigeix que examinem la història per comprendre les profundes fonts de la tirania i que reflexionem sobre la resposta adequada que cal donar-li. No som més savis que els europeus que van veure com la democràcia cedia el pas al feixisme, al nazisme o al comunisme durant el segle XX. El nostre únic aventatge és qe podríem aprendre de la seva experiència. 
Timothy Snyder , Sobre la tiranía. Veinte lecciones que aprender del siglo XX, Galaxia Gutemberg, Barcelona 2017 (format digital)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Freud: la geneologia de la moral.

The End.