La regla 80/20 (Vilfredo Pareto)

 

Vilfredo Pareto és l'autor de la regla del 80/20, també coneguda com el Principi de Pareto. Aquest principi estableix que aproximadament el 80% dels efectes provenen del 20% de les causes. Penseu-hi: el 80% de les vostres vendes provenen del 20% dels vostres clients; el 80% de la vostra feina es realitza en el 20% del vostre temps. Pareto va observar això originalment en la distribució de la riquesa, observant que un petit percentatge de la població controlava la majoria dels recursos.

Però les observacions de Pareto anaven molt més enllà de les simples distribucions econòmiques. Ell veia aquesta desigualtat com un aspecte fonamental de les societats humanes, una força impulsora de les dinàmiques socials. No necessàriament li *agradava*, però ho acceptava com una constant.

La contribució més significativa de Pareto, però, rau en la seva teoria de la "Circulació d'Elits". Aquí és on les coses es tornen realment interessants... i potser una mica cíniques. Argumentava que la societat sempre i inevitablement està governada per una minoria: l'elit. Aquesta elit, segons Pareto, no *elimina* amb la revolució, simplement *canvia*. L'estructura subjacent del poder persisteix. Sona una mica desolador, oi?

Aleshores, com és aquesta "circulació" a la pràctica? Penseu-hi com un cicle constant. La vella elit, a través de diversos mecanismes, disminueix, potser tornant-se massa complaent, massa rígida o simplement ineficaç. Aquest declivi crea vulnerabilitats, esquerdes a la façana del poder. Mentrestant, una nova elit, que sovint sorgeix de les files de la no elit, comença a emergir, percebent l'oportunitat.

Pareto no veia totes les elits com a iguals. Les va classificar en dos grans tipus: "lleons" i "guineus".

• Lleons: Aquests són els governants que es basen en la força, la tradició i el conservadorisme. Són forts, decisius i governen a través de l'autoritat. Penseu en les dictadures rígides, sovint brutals, de la història.

• Guineus: Aquests són els governants que es basen en l'astúcia, la manipulació i la innovació. Són adaptables, sovint hàbils en la retòrica i la persuasió, i prefereixen un enfocament més flexible. Penseu en els polítics astuts, els mestres de la manipulació.

La dinàmica entre lleons i guineus és crucial. Una elit necessita una barreja d'ambdues qualitats per mantenir el seu poder. Massa lleons i la societat es torna estancada i opressiva. Massa guineus i la societat es torna inestable i caòtica. La "circulació" sovint es produeix quan la balança s'inclina massa cap a una direcció, cosa que porta a una crisi i a l'auge del tipus oposat d'elit.

Considerem la Revolució Francesa. Pareto argumentaria que no va ser una veritable agitació del poder, sinó més aviat un canvi en l'elit. Abans de la revolució, França estava governada per una aristocràcia majoritàriament semblant a la del Lleó: rígida, desconnectada i resistent al canvi. Les seves debilitats van crear una obertura. La revolució, des d'un punt de vista paretià, no va abolir el govern de les elits; va substituir l'antiga elit semblant a la del Lleó per una nova elit més semblant a la de la Guineu (almenys inicialment), que sovint era més dinàmica i ambiciosa.

La nova elit, doncs, amb el temps, pot començar a convertir-se en com l'anterior, cosa que pot conduir a futures revolucions potencials.

Philosopheasy, Vilfredo Pareto: The Hidden Truth About Revolutions & The Circulation of Elites, philosopheasy.com 24/0672025