L'atenció, una possessió preuada.




L'era digital ha marcat el començament d'una era en què la nostra capacitat de concentració, d'implicar-nos profundament en un sol pensament o tasca, s'ha convertit en una possessió preuada. Aquesta escassetat, alimentada per la competència implacable pel nostre temps i recursos cognitius, ha transformat l'atenció en una mercaderia, una moneda que impulsa l'economia moderna. Com més temps passem interactuant amb contingut, més valor es genera per als proveïdors d'aquest contingut. Però quines són les ramificacions ètiques i socials d'aquest canvi?

Filosòficament, l'economia de l'atenció es pot veure a través de la lent de l'obra de William James sobre la naturalesa de la consciència. James, en la seva obra seminal The Principles of Psychology (1890), va postular que l'atenció és el fonament mateix de la nostra experiència, el procés pel qual seleccionem i prioritzem certs aspectes del món sobre d'altres. Sense la capacitat de concentrar-nos, filtrar i concentrar-nos, les nostres ments es veurien desbordades per una inundació caòtica d'aportacions sensorials. En paraules de James, "La meva experiència és allò a què accepto atendre" (James, 1890, p. 402). Això suggereix que les nostres experiències es construeixen activament mitjançant les nostres eleccions sobre on dirigir la nostra atenció. Aquest control sobre la nostra atenció defineix qui som.

Aprofundint en això, l'economia de l'atenció també es basa en el concepte d'escassetat. Tim Wu, al seu llibre The Attention Merchants (2016), destaca el paper central de l'atenció en la societat contemporània i la seva valoració econòmica. El concepte de "mercaders de l'atenció" de Wu destaca aquelles entitats que es dediquen a extreure i explotar la nostra atenció. Són les empreses que utilitzen algoritmes complexos per captar la nostra atenció a través d'una varietat de tàctiques: titulars clickbait, anuncis dirigits i dissenys de plataformes addictius. Com assenyala Wu, "l'atenció és ara el bé més preuat" (Wu, 2016, p. 31). Aquesta competència per l'atenció ha creat un sistema on els incentius estan desalineats: el nostre benestar i la nostra capacitat de pensament profund sovint perden terreny davant la recerca incessant dels algoritmes del nostre temps i compromís. El bombardeig constant de distraccions disminueix la nostra capacitat de pensament crític, reduint les nostres capacitats cognitives generals.

Considereu el següent experiment mental: imagineu un món on tothom està equipat amb un dispositiu que controla els seus nivells d'atenció i assigna un valor monetari a cada moment de concentració enfocada. Aquesta "moneda d'atenció" es podria utilitzar per comprar béns i serveis o invertir en oportunitats educatives. Tanmateix, el valor d'aquesta moneda fluctuaria enormement en funció d'estímuls externs: com més distraccions trobi una persona, més es desplomaria el seu valor d'atenció. Les persones es tornen cada cop més vulnerables a les influències externes i, paradoxalment, tindrien menys probabilitats d'experimentar les recompenses d'un pensament profund i enfocat. En essència, ens veuríem obligats a protegir i optimitzar constantment la nostra atenció, convertint els nostres processos de pensament en un mercat. La consciència constant d'aquesta moneda d'atenció erosionaria encara més la nostra capacitat d'estar presents, creant una existència fragmentada i transaccional.

La idea clau aquí és que l'economia de l'atenció no només tracta sobre allò en què ens centrem , sinó també sobre allò que ens perdem de vista . La sobrecàrrega d'informació i les interrupcions constants provocades per l'economia de l'atenció han donat lloc a una generació amb dificultats per enfocar-se i concentrar-se. Les conseqüències s'estenen més enllà de les limitacions cognitives individuals, donen forma a les nostres interaccions socials i contribueixen a una societat fragmentada. Aquesta realitat requereix una reflexió sobre els nostres propis hàbits i el seu impacte en la societat.

Philosopheasy, The Focus Economy and Attention's New Reign, philosopheasy.com 21/06/2025


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

El derecho a mentir

Imatge
Se lamentaba Mark Twain : "El embustero ignorante e inhábil no tiene armas para luchar contra el embustero instruido y experto. ¿Cómo puedo yo bajar a la arena y medir mis armas con las de un abogado?" Reconocía el escritor americano que, incluso dispuesto a mentir, su mentira podía resultar inútil frente a mentiras mejor manejadas. La mentira es más perfecta, más mentira. cuanto más parece verdad. ¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada? ¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir. Y lo hace. Lo viene haciendo desde que era pequeño. Aprendió a mentir a sus padres -que ya sabían mentir a sus hijos-, a los maestros, a los amigos. Y ese aprendizaje le fue muy útil para seguir mintiendo de mayor. Para mentir a su novia, a su mujer, a su amante, a sus hijos, a sus jefes, a los guardias, a los abogados, a los médicos, a los confeso...
Més informació

Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?

Imatge
Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars? L’enfocament de les capacitats i la nostra relació amb els animals. Martha Nussbaum es fa la pregunta següent: Poden els animals, igual que els humans, patir injustícies? Es pot dir en altres paraules: els animals, igual que els humans, poden tenir drets? Aquesta qüestió està relacionada amb la capacitat nº 8. Està desenvolupada en el seu llibre Crear Capacitats , en les pàgines 186-192 de l’edició en castellà (Barcelona, editorial Paidós 2012). Segons Nussbaum, l’enfocament de les capacitats és adequat per tractar la qüestió dels mals soferts pels animals a mans dels humans. És, pel que sembla, una situació en la qual existeix un desequilibri clar entre un agressor i una víctima. Abans de respondre a aquesta pregunta caldria saber què són els drets. Tenir un dret no és el mateix que ser ros o parlar anglès. Aquests dos exemples fan referència a fets que podrien ser reals. Tenir dret a la vivenda o dret al treball no són r...
Més informació