La llei de la Civilització i la Decadència (Brooks Adams).




Brooks Adams, un nom que mereix ser esmentat amb més reconeixement, va presentar una teoria esgarrifosament lògica: que les civilitzacions, impulsades per l'energia, progressen a través de fases diferents. La seva obra mestra, *La llei de la civilització i la decadència*, publicada el 1895, proposava que aquestes fases no són aleatòries; es regeixen per un cicle predictible. Imagineu-vos-ho com una serp que s'empassa la cua, un bucle implacable de creació, consolidació i desintegració.

Al centre de l'argument d'Adams hi ha el concepte d'"energia". Ell creia que la concentració i distribució de l'energia, tant física com econòmica, és el principal motor del canvi social. Les societats, segons ell, s'esforcen constantment per aprofitar i controlar aquesta energia. Però què passa quan els canals d'aquesta energia s'obstrueixen? Quan la burocràcia ofega la innovació i l'elit governant es desvincula de les necessitats de la gent?

Adams va descriure un conjunt específic d'etapes, cadascuna caracteritzada per canvis en les dinàmiques de poder social i la manera com es canalitza l'energia. Analitzem les seves fases principals:

  1. La fase bàrbara: aquest és el període d'energia i expansió inicials. Les societats són dinàmiques, impulsades per la conquesta i alimentades pel poder brut. Penseu en la República Romana primitiva o l'Imperi Mongol.

  2. La fase de consolidació: A mesura que els imperis creixen, el poder es centralitza. La governança s'organitza més, les lleis es codifiquen i es construeixen infraestructures. Tanmateix, aquesta centralització sovint porta a...

  3. La fase burocràtica: Aquí, l'eficiència cedeix el pas a la rigidesa. La classe dirigent esdevé cada cop més aïllada i desvinculada de la població. La corrupció s'infla i la innovació s'estanca. Aquest és el començament de la decadència.

  4. La fase de decadència: En aquesta etapa final, l'imperi es paralitza per conflictes interns i pressions externes. La concentració de riquesa i poder en mans d'uns pocs deixa la majoria sense poder. La societat està preparada per al col·lapse, ja sigui per revolució o conquesta externa.

Es podrien aplicar aquestes fases al món actual? Estem, potser, presenciant l'inici d'un nou cicle o la fase terminal d'un que ja ha arribat al seu final? Penseu en la creixent influència d'entitats globals no electes, l'augment de la vigilància tecnològica i la gran disparitat en la riquesa.

Adams va reconèixer que les idees, i aquells que les configuren, tenen un paper fonamental en aquest cicle. Va veure els "intel·lectuals" –els artistes, escriptors i pensadors– com a actors crucials en la configuració de la "psíquica" d'una societat, la seva consciència col·lectiva i la guia del flux d'energia.

La llei de la civilització i la decadència suggereix que quan els intel·lectuals se subjuguen a la classe dominant, quan l'art es converteix en propaganda i el pensament independent s'ofega, es sembren les llavors de la decadència.

Philosopheasy, Brook Adams: La llei de la civilización i la decadència i per què cauen els imperis, philosopheasy.com 17/06/2025

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

El derecho a mentir

Imatge
Se lamentaba Mark Twain : "El embustero ignorante e inhábil no tiene armas para luchar contra el embustero instruido y experto. ¿Cómo puedo yo bajar a la arena y medir mis armas con las de un abogado?" Reconocía el escritor americano que, incluso dispuesto a mentir, su mentira podía resultar inútil frente a mentiras mejor manejadas. La mentira es más perfecta, más mentira. cuanto más parece verdad. ¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada? ¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir. Y lo hace. Lo viene haciendo desde que era pequeño. Aprendió a mentir a sus padres -que ya sabían mentir a sus hijos-, a los maestros, a los amigos. Y ese aprendizaje le fue muy útil para seguir mintiendo de mayor. Para mentir a su novia, a su mujer, a su amante, a sus hijos, a sus jefes, a los guardias, a los abogados, a los médicos, a los confeso...
Més informació

Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?

Imatge
Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars? L’enfocament de les capacitats i la nostra relació amb els animals. Martha Nussbaum es fa la pregunta següent: Poden els animals, igual que els humans, patir injustícies? Es pot dir en altres paraules: els animals, igual que els humans, poden tenir drets? Aquesta qüestió està relacionada amb la capacitat nº 8. Està desenvolupada en el seu llibre Crear Capacitats , en les pàgines 186-192 de l’edició en castellà (Barcelona, editorial Paidós 2012). Segons Nussbaum, l’enfocament de les capacitats és adequat per tractar la qüestió dels mals soferts pels animals a mans dels humans. És, pel que sembla, una situació en la qual existeix un desequilibri clar entre un agressor i una víctima. Abans de respondre a aquesta pregunta caldria saber què són els drets. Tenir un dret no és el mateix que ser ros o parlar anglès. Aquests dos exemples fan referència a fets que podrien ser reals. Tenir dret a la vivenda o dret al treball no són r...
Més informació