L'excés de sensualisme com a causa de la decadència civilitzatòria (Pitirim Sprokin)





Al cor de la teoria de Pitirim Sorokin hi ha el concepte de mentalitats culturals. Argumentava que cada civilització està dominada per un tipus particular de cultura, cadascuna definida per les seves visions fonamentals de la realitat, la veritat i els valors. Aquestes mentalitats són:

  • Ideal: Arrelat en la fe, l'espiritualitat i la recerca del transcendent. La veritat es troba en allò diví i els valors es basen en principis religiosos.

  • Sensual: Centrat en el món material, les experiències sensorials i el coneixement empíric. La veritat deriva de l'observació i la raó, i els valors es basen en el plaer i la utilitat.

  • Idealista: Una síntesi de l'ideacional i el sensorial, que busca integrar els valors espirituals amb les realitats del món material. Intenta trobar un equilibri.

Imagineu-ho com un pèndol que oscil·la endavant i endarrere. El pèndol no es queda en un lloc, oi? Aleshores, quina etapa d'aquest patró cíclic estem experimentant actualment? I, el que és més important, què significa per a nosaltres?

Sorokin va argumentar que l'Occident modern, amb la seva èmfasi en el materialisme científic, el consumisme i la gratificació individual, es troba actualment en una fase dominada per la mentalitat sensorial. Aquest enfocament en l'experiència sensorial i la realitat tangible ha provocat avenços tecnològics increïbles i abundància material. Però, segons Sorokin, aquesta fase sensorial no està exempta d'inconvenients.

Sorokin creia que la recerca incessant del plaer pot conduir a una crisi de sentit, a la decadència moral i al col·lapse social. Això pot sonar familiar, oi? Penseu en les creixents taxes d'ansietat, depressió i alienació social. Són aquests símptomes d'una societat que lluita amb els excessos del seu propi èxit?

Sorokin va postular que la fase extrema dels Sensorials inevitablement condueix a una crisi. És llavors quan els fonaments mateixos de la cultura comencen a esfondrar-se. Els estàndards morals s'erosionen, els vincles socials s'afebleixen i una sensació de manca de sentit impregna la societat.

Aquesta crisi, però, no és necessàriament el final. Sorokin creia que podria obrir el camí a una nova síntesi: un retorn a l'idealista o fins i tot, en determinades condicions, un ressorgiment de l'ideacional.

Philosopheasy, Pitirim Sorokin: Understanding the Cycles of Civilization & Social Change, philospheasy.com 25/06/2025

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

El derecho a mentir

Imatge
Se lamentaba Mark Twain : "El embustero ignorante e inhábil no tiene armas para luchar contra el embustero instruido y experto. ¿Cómo puedo yo bajar a la arena y medir mis armas con las de un abogado?" Reconocía el escritor americano que, incluso dispuesto a mentir, su mentira podía resultar inútil frente a mentiras mejor manejadas. La mentira es más perfecta, más mentira. cuanto más parece verdad. ¿Qué puede hacer, pues, el hombre común ante las mentiras de los políticos en campaña electoral? ¿Qué, ante las mentiras de la Prensa, la escrita, la hablada, la audiovisual? ¿Nada? ¿No puede hacer nada? Sí, puede hacer algo: mentir. Y lo hace. Lo viene haciendo desde que era pequeño. Aprendió a mentir a sus padres -que ya sabían mentir a sus hijos-, a los maestros, a los amigos. Y ese aprendizaje le fue muy útil para seguir mintiendo de mayor. Para mentir a su novia, a su mujer, a su amante, a sus hijos, a sus jefes, a los guardias, a los abogados, a los médicos, a los confeso...
Més informació

Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars?

Imatge
Què faria Martha Nussbaum davant una plaga de porcs senglars? L’enfocament de les capacitats i la nostra relació amb els animals. Martha Nussbaum es fa la pregunta següent: Poden els animals, igual que els humans, patir injustícies? Es pot dir en altres paraules: els animals, igual que els humans, poden tenir drets? Aquesta qüestió està relacionada amb la capacitat nº 8. Està desenvolupada en el seu llibre Crear Capacitats , en les pàgines 186-192 de l’edició en castellà (Barcelona, editorial Paidós 2012). Segons Nussbaum, l’enfocament de les capacitats és adequat per tractar la qüestió dels mals soferts pels animals a mans dels humans. És, pel que sembla, una situació en la qual existeix un desequilibri clar entre un agressor i una víctima. Abans de respondre a aquesta pregunta caldria saber què són els drets. Tenir un dret no és el mateix que ser ros o parlar anglès. Aquests dos exemples fan referència a fets que podrien ser reals. Tenir dret a la vivenda o dret al treball no són r...
Més informació