Harari, el futur que tenim a sobre.


Portada del llibre 'Homo Deus'.


L’any 2009, els paleontòlegs Eudald Carbonell i Robert Sala varen escriure un assaig titulat Encara no som humans (Empúries), on indicaven que la humanitat tan sols s’alliberaria del seu jou biològic quan aconseguira prescindir per complet de les imposicions genètiques. Per a Carbonell i Sala, l’hominització havia de conduir a la humanització: seríem humans quan fórem éssers del tot independents del nostre passat biològic. Per a això, defensaven l’ús de la manipulació genètica, la construcció de cyborgs i la creació d’un tecnoésser. No cal dir que aquest assaig va rebre alguns atacs de pensadors escandalitzats, que veien aquella humanitat cibernètica del tot desposseïda dels seus millors valors. I, tanmateix, el futur apunta cap a aquesta realitat.

El llibre de Yuval Noah Harari Homo Deus. Una breu història del demà (Edicions 62) és tan enlluernador com interessant, una vertadera crònica de com serà aquest futur de la humanitat. I així Harari ens diu: “El tecnohumanisme accepta que l’Homo sapiens tal com el coneixem ha conclòs el seu curs històric i ja no és rellevant en el futur”. L’autor explica com, a poc a poc, la robotització (els algoritmes informàtics), esperonada per les grans companyies informàtiques i pel neoliberalisme econòmic, anirà desplaçant la humanitat, i com la mà d’obra no qualificada serà substituïda en la seua major part per màquines preparades. Harari adverteix que l’única manera de poder resistir l’embat de les màquines intel·ligents serà “fent servir la tecnologia per crear l’Homo deus: un model humà molt superior, que reté característiques humanes essencials, però també gaudeix de capacitats físiques i mentals millorades”. Aquest escenari pot semblar de ciència-ficció, a més de resultar a molts lectors absolutament espaordidor. I, tanmateix, Harari calcula que en uns 25 anys serà una realitat.

Certament, internet ha canviat la nostra vida en molt poc temps, i en un espai de temps paregut l’avanç d’aquestes tecnologies pot donar resultats del tot inimaginables, com ara la colonització del cosmos. “Els humans són simples eines per crear l’internet de totes les coses, que un dia pot sortir enllà del planeta Terra per abastar tota la galàxia i fins i tot l’univers”, explica Harari. Així les coses, a l’evolució biològica seguiria una de tecnològica, que es dispersaria per la nostra galàxia.

Harari és un escriptor molt hàbil, d’una retòrica molt convincent, com ja va demostrar amb el seu assaig anterior, Sàpiens, convertit en un best-seller. Les possibles objeccions a la seua especulació futurista de seguida les replica amb exemples convincents, cosa que fa que el seu discurs siga tan persuasiu. Està la humanitat, tal com la coneixem, en perill? S’apoderaran la intel·ligència artificial i la biotecnologia de les nostres societats? Es substituirà la vida orgànica per la inorgànica? Són qüestions que tracta Harari en aquest llibre tan impactant, que parla d’un futur que ja tenim a sobre.

Martí Domínguez, L'arribada del tecnoèsser, El País 28/11/2016

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació